“No et preocupis...”

La inquietud per la protecció de les nostres dades personals es fa cada dia més gran. L’àmbit del que es definia fins ara com a vida privada es restringeix a una velocitat exponencial. Els progressos de la informàtica, l’actitud sorprenent dels consumidors i la voluntat inequívoca dels proveïdors de serveis indueixen a una transparència sense límit. Sembla gairebé impossible defugir del Big Brother que ens envolta –per no dir que ens controla–. Cada consulta a internet dona lloc a l’execució d’incomprensibles algoritmes que faculten la classificació dels usuaris en grups d’interès i faciliten, entre altres, que les sol·licituds publicitàries que se’ns dirigeix siguin plenament produc- tives per als anunciants. Per cert, els internautes participen, conscientment o inconscientment, d’aquest mo­viment. S’obliden que “si el servei és gratuït, tu ets el producte”. I què dir d’aquests que, sense cap mirament, exposen els detalls més íntims de la seva vida a la gran xarxa d’amistats del món. Així, esdevenen realitat les profecies d’alguns autors que imaginaven la societat com una immensa torre de vidre en la qual cada un actuaria sota la mirada i la vigilància dels altres. Nombroses veus alerten d’aquest perill imminent, però l’objectivitat porta a reconèixer que són poc escoltats.

Pel que ens afecta, aquesta transparència no semblaria tan intensa. Podria ser que la nostra petitesa, com a país, i el minimíssim pes que tenim en l’economia mundial comporten que els grans predadors mercantilistes de la xarxa ens deixin, almenys en part, de costat. La impossibilitat d’accedir de forma directa a algunes d’aquestes grans empreses, tals com PayPal, ens procura certa protecció. Certament il·lusòria, i per tant no hem d’abaixar la guàrdia. No tinguem dubte que no quedarem per sempre a fora d’aquest canvi de paradigma. Tot i que, pel que fa al principi de confidencialitat, l’experiència ens demostra que la nostra exigüitat i proximitat, amb o sense internet, ja és la causa d’una transparència no sempre volguda.

D’aquí aquesta frase divertida: “no et preocupis, quedarà confidencial, ...ningú no ho sabrà fora d’Andorra”. Dita que es verifica només llegint la premsa del país.