La dignitat de la Funció Pública

Està d’actualitat parlar de la reforma de la Funció Pública i, gairebé de manera inconscient, un ampli sector de la societat associa sector públic a privilegis, funcionaris i ineficiència. És evident que aquesta percepció negativa, influïda en part per tòpics i impulsada per grups lobbistes, genera en els treballadors de l’administració desmotivació i baixa estima. Entre les causes de la mala imatge, pesa l’opinió que es té de la política i dels polítics que contagia l’espai públic. La classe política, tradicionalment, no ha respectat suficientment l’administració pública; manta vegades l’ha utilitzat com a calador de vots i ara com a instrument per equilibrar les finances públiques.

El problema és més complex que una reivindicació de triennis o quinquennis. Reduir-ho a una simple qüestió econòmica és banalitzar un tema que afecta diferents perfils professionals que col·laboren en el funcionament de la societat. Novament, els més afectats són els joves, els més preparats de la història del país que, si opten per treballar a l’administració i accedir-hi per mèrits, tindran poques expectatives de carrera professional si no tenen filiació política; no tindran reconeixement econòmic, ja que, amb el decurs dels anys, s’empobriran i tampoc assoliran el reconeixement social, si no canvia la percepció. L’alternativa a integrar-se en una administració pública desprestigiada és anar al sector privat, on trobaran millors condicions. A més, el sector públic està altament feminitzat, ja que afavoreix més que el privat la conciliació familiar; els privilegis que tenen els funcionaris són, en la major part dels casos, avenços socials que no han de ser objecte d’atac; en tot cas, fora desitjable que es fessin extensibles a la resta de la societat.

El camí que ha de recórrer Andorra en el procés d’homologació als estàndards europeus no es pot deixar en mans d’assessors forans, ja que és un obligació que ha d’assumir el sector públic, amb gent preparada i professional, però cal donar oportunitats per evitar els sostres de vidre. És evident que aquells països que tenen una cultura cívica sòlida reconeixen i respecten les institucions públiques que fa anys que estan instal·lades en la modernitat. Deu ser que a nosaltres, encara, ens falta recorregut democràtic.