P&P

Por al resultat de les analítiques. Por que l’idiota de torn s’encasti de cara contra el teu cotxe. Por que el depredador –que, a sobre, té la barra de definir-se com el simple gracioset inofensiu– t’acabi violant quan tornes a casa. No em venen al cap gaires instruments més potents que la por. La seva força, la seva eficàcia, no ha passat mai desapercebuda als dirigents d’aquí i d’allà i, sempre, de forma més o menys velada, ha format part dels sistemes polítics, dels corpus jurídics, dels models de gestió pública. Por a fer vaga –què em faran?, com em repercutirà?–; por a no fer vaga –què pensaran de mi?, com em miraran?–; por a exercir els drets –si reclamo que em paguin l’hora extra potser demà ja no treballo aquí–; por a reclamar-los –si no em paguen ni tan sols les hores extres, potser millor que ni demani un diumenge al mes per poder passar més temps amb els petits–; por a expressar la meva disconformitat en públic. Els dirigents i els legisladors ho negaran –i alguns, potser, no en són ni tan sols conscients– però a totes les normatives hi ha la disposició addicional de la por: legislem de cara a la galeria amb el benentès que ningú s’atrevirà després a reclamar la part més pretesament inassumible (i, si ho fessin, titllaríem aquells que ho reclamen de mals andorrans, mals francesos o mals americans, per desitjar la fallida de l’Estat que tant estimem).

Passa cada any. Hi ha un cap de setmana en què els meteoròlegs avisen que nevarà molt, que els serveis de circulació de torn alerten que la neu prevista provocarà greus col·lapses de circulació i insten a no agafar el transport si no és necessari, que acaba nevant molt, que la gent continua agafant el cotxe per motius no estrictament necessaris, que s’acaba produint el col·lapse circulatori i que la gent s’indigna amb les autoritats per no haver fet prou per evitar el desastre. És una opció, evidentment, i entenc que pugui ser temptador atacar un govern amb nadons atrapats en un cotxe. Però sol ser mentida. Alertar de la nevada i recomanar no circular hauria de ser suficient. La resta és reclamar un papa Estat omnipotent.

Una p –la de por– la utilitzen des de dalt. L’altra –la de paternalisme– la reclamem des de baix. I totes dues són igual de perilloses. Totes dues alimenten el Leviatan.