Debat d'orientació política

Mesos després del darrer debat d’orientació política se’n poden treure tres grans conclusions. Primer de tot, una gerra d’aigua freda per a tots aquells que donaven ja per esgotada la legislatura i, per derivada, el projecte demòcrata. La intervenció del cap de Govern i del grup de la majoria, sense defugir les grans reformes i el seu estat actual, va servir per calendaritzar aquestes accions en tots els àmbits ministerials però posant especial èmfasis en els serveis socials, l’educació i el medi ambient. Conjunt d’accions que es continua centrant en dos eixos: la consolidació de la reactivació econòmica i de l’acció social, amb la finalitat que tots els avenços legislatius i els projectes que se’n derivin tinguin una repercussió directa en la ciutadania. En segon terme, va servir per veure clarament dues maneres de fer dins de l’oposició: un primer bloc en el qual, des de la crítica i la divergència ideològica, es va aprofitar per fer un debat constructiu, plantejar propostes i estendre la mà al Govern i a la majoria, per tal de treballar pels grans reptes del nostre país. I un altre que, des d’una suposada superioritat moral, es va dedicar només a criticar l’acció del Govern i de la majoria i amb un incomprensible atac de medallitis, bo i presentant-se com els únics grans autors de les reformes d’aquest país, malgrat haver estat menys de dos anys al Govern i de rebre per part de la ciutadania uns dels càstigs electorals més severs que es recorden en aquest país. La memòria és molt curta. I finalment, i per a mi el punt més positiu de tot el debat, el canvi de tarannà dins les files liberals i la seva proposta per treballar d’una forma més directa i implicada en les negociacions de l’Acord d’Associació. Aquest és un fet molt rellevant, ja que donada la importància d’aquest acord per a Andorra, era molt difícil d’entendre que el principal partit de l’oposició no estigués en la taula de treball. Com molt bé va dir el Sr. Pintat, davant d’un tema tan important per a Andorra com és l’acord d’associació s’hauria de tenir el suport unànime dels grups parlamentaris per tirar-lo endavant. Sembla que ara tenim la possibilitat que almenys 27 dels 28 consellers treballin per aconseguir aquest repte. El conseller que falta, com va dir el cap de Govern, ja són figues d’un altre paner.