Universos paral·lels

La recerca d’una –o, més aviat, de La– Teoria unificada (la teoria que ha de superar les incoherències entre la Relativitat general i la Mecànica quàntica) és una de les obsessions principals de la Física teòrica. L’obsessió és comprensible: està en joc la comprensió de l’univers. Res, minúcies. Els que n’entenen, diuen que la Teoria de cordes és una de les candidates principals a convertir-se en aquesta Teoria unificada. Veurem... Entre moltíssims altres, un dels elements que hauria d’aclarir aquesta Teoria unificada és l’existència d’universos paral·lels. A casa nostra, l’autoanomenat Govern dels millors és tan bo que li deu haver semblat egoista limitar el radi d’acció de la seva superioritat a Andorra i a la gestió pública. L’horitzó no pot ser tan restringit. Fora límits. Ni tan sols el mur de Planck. Des de fa uns quants anys, doncs, la gestió política del futur d’Andorra constitueix un experiment clau que ha de demostrar la possibilitat de coexistència de diferents universos paral·lels. Així, en un d’ells, a la Constitució existeixen els articles 30 (“l’Estat garantirà un sistema de Seguretat Social”) i 33 (“Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne”). A l’altre univers, en canvi, una bona part dels lloguers fluctuen molt a prop del salari mínim i els governants ens deixen anar tot sovint que la Seguretat Social o la garantim individualment cadascun de nosaltres o no n’hi haurà. L’Estat, doncs, és com el gat de Schrödinger: és viu i mort alhora. En un univers diu que allò. En l’altre ni garanteix ni promou.

Permeteu-me ara sortir de la metàfora. En democràcia, els universos paral·lels no existeixen. Un dels seus requisits, en canvi, és la informació perfecta i aquest l’incomplim a bastament. Dues de les decisions econòmiques més fonamentals que pren un ciutadà al llarg de la seva vida concerneixen l’habitatge i les pensions de jubilació. D’acord amb el títol més important de la nostra Constitució, viure de lloguer dignament i jubilar-se exclusivament amb la pensió de la CASS és una opció perfectament vàlida. Si deixa de ser-ho no pot ser per la inacció de l’executiu o per les declaracions del ministre de torn sinó únicament via una reforma constitucional.