Els savis Consells dels Joves

El proper dimecres 7 de març es celebrarà al Consell General el setzè Consell de Joves. Aquesta interessant iniciativa pretén, segons diu el web del Consell General, “atansar els joves a la important tasca que desenvolupa el legislador”. Un segon objectiu seria obrir “un canal adequat que permeti als joves donar a conèixer les seves idees”. Caldria afegir-ne un tercer: reduir l’abstencionisme polític creixent que viu el país. A la sessió plenària es debatran i votaran sis proposicions de llei. Ho faran els alumnes de segona ensenyança dels tres sistemes educatius d’Andorra. Però la seixantena de lleis inicials passen abans pel sedàs de tres jurats. El primer és de docents; el segon és d’alumnes que voten entre les propostes destriades pels docents; el tercer és el dels consellers de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports, el que talla el bacallà, seleccionant les proposicions de llei que seran discutides pel Consell General dels Joves. Tanmateix, tot el procés es regeix per criteris democràtics, prèviament establerts. De tots ells, crida l’atenció que les proposicions hagin d’estar redactades en català i sense faltes d’ortografia. Potser perquè, algun cop, el Govern ha entrat projectes que no complien aquesta norma. Amb tot, val la pena preguntar-se si els Consells de Joves, o els Consells d’Infants dels comuns, són útils per reduir l’abstencionisme. Si bé compleixen els dos objectius inicials abans citats, el d’atansar la tasca del legislador i el de saber quines són les idees del jovent, potser els manca un ingredient important: la campanya electoral i les urnes. No dubto pas que els debats a l’interior dels centres siguin intensos i apassionants. Però, per combatre l’abstencionisme galopant, on el pes del vot jove és important, valdria la pena anar un pas més enllà de l’àmbit educatiu, per fer partícip la resta de la població. Perquè un procés sigui democràtic necessita tertúlies a les ràdios, entrevistes als diaris i debats te-levisats, traient les urnes al car­rer. En definitiva, fer tot el que calgui per generar emocions que portin els joves a apreciar el seu vot. El de veritat. Perquè Andorra seria molt diferent si s’haguessin acceptat els savis consells dels joves dels darrers anys.