Serveis mínims

Va néixer en un poblet minúscul de Castella, allà on només hi havia blat i carrasca i pedra grisa, en plena Guerra Civil espanyola. Els seus germans van poder anar a col·legi, ella no: la seva mare, de ben menuda, ja la va acostumar a tenir cura dels avis, de la feina de la casa i dels germans. Aviat, tota la família va agafar els trapaus i va anar a raure a un poble petitet de Catalunya, allà on hi havia una mica de tot i no gaire de res. Ella tenia 15 anys; el segon dia ja va començar a treballar a la fàbrica i al cap d’una setmana ja la va entabanar un milhomes molt més gran amb qui es va casar, prenyada, al cap de poc i de qui va rebre la primera pallissa estant embarassada de l’hereu. Van obrir un baret d’aquells de barreja i botifarra a totes hores: ella l’obria, ella el tancava, ella es cuidava dels fills... ell hi anava de tant en tant a fotre mà a la caixa i a ventar algun crit o, a la cuina privada del darrere, a menjar d’una esgarrapada o a estossinar-la. Un cop jubilats, ella encara portava el pòndol i ell es continuava arrossegant de bar en bar o s’adormia capcot, avorrit de no poder fer mal a ningú, davant la televisió. Com sol passar, ella no va tenir ni el descans de morir més tard que ell.

Per ella i per totes les dones que han pujat la família, que no han cobrat o han rebut sous miserables, que han patit violència, que... tot i que no em considero feminista (no m’agraden les etiquetes), que la meva mare em deia que era un marimacho i que si jo m’he de definir en faig prou dient que soc una dona, malgrat que sovint hi afegeixo allò de l’atzar i l’atzur i les tres voltes rebel, avui exerceixo de feminista. De la mateixa manera que em declaro homosexual quan gais i lesbianes reclamen els seus drets o em reconec bèstia quan veig les atrocitats que es fan amb els animals o em sé jueva o musulmana o cristiana depèn de qui rep, perquè sempre defensaré els més febles.

Avui faig vaga i m’afegeixo al crit de milions de dones, sobretot al d’aquelles que criden sense tenir veu i que continuen havent-se d’empassar les injustícies d’un món fet pels homes i per als homes, uns homes que tot sovint no recorden que els va parir una dona.

Fins aquí els serveis mínims.