El lector d''Un lector'

Un lector obre el llibre a l’atzar i se l’acosta per veure-hi bé. Es veu obligat a forçar els ulls fins que hi reconeix un títol. Aleshores tanca el volum i deixa caure les parpelles mentre sospira. “Que otros se jacten de las páginas que han escrito” comença el poema. Recorda l’inici perquè aquell escriptor argentí ha estat sempre un dels seus preferits. “Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mí me enorgullecen las que he leído.” Segurament aquell escriptor va ser un dels primers autors importants que el lector va freqüentar pel seu compte, quan era jove: “El joven, ante el libro, se impone una disciplina precisa.” Però ara que ja és vell i li costa dormir (“mis noches están llenas de Virgilio”), a les seves pupil·les les lletres es desdibuixen i es mouen com línies de formigues inquietes, un tel boirós li cega els estanys dels ulls i no el deixa llegir. Per això voldria recordar les seves antigues lectures, però només li’n venen flaixos, fragments: “El olvido es una de las formas de la memoria, su vago sótano, la otra cara secreta de la moneda.” A la residència, tots els altres padrins estan igual d’atrotinats que ell. O pitjor. Només li queda la ràdio, però no és el mateix. Es desespera intentant recompondre el poema a partir dels versos a l’atzar que, com estels intermitents, tremolen al firmament de la seva foscor: “A mis años, toda empresa es una aventura que linda con la noche.” No recorda com segueix, però el poc que recorda té molt més sentit ara que seixanta anys enrere, malgrat que continua pensant que només és un “aprendiz”.

Haurà d’esperar al divendres, quan després de la migdiada, la residència és conquerida pels somriures feliços dels nois i noies del jove voluntariat lector. Els llegeixen contes, poemes, cançons. Li fa l’efecte que per a d’altres padrins i padrines arrugats i mig sords només és un entreteniment. En canvi, per a ell és l’única manera de poder llegir amb uns altres ulls. Aquesta setmana demanarà que recitin el poema que ara no aconsegueix recordar. Els adolescents el buscaran al mòbil. Veuran que es titula Un lector. El llegiran, potser sense acabar-lo d’entendre. I, com Borges trobant-se amb si mateix en algun dels seus contes, el lector d’Un lector també es reconeixerà en aquells versos.