Canvi en el model immigratori?

Els contractistes d’obres demanen obrir el sector als treballadors extracomunitaris, ja que és difícil contractar mà d’obra als mercats que, fins ara, han sustentat la construcció. Argumenten que el preu elevat dels lloguers i les condicions econòmiques frenen l’arribada de treballadors comunitaris. Fa uns anys que als països de l’entorn s’ha internacionalitzat la immigració i l’afluència d’extracomunitaris ha estat tan intensa que la política de la UE, marcada per la seguretat, ha passat a incentivar la migració intracomunitària. A tall d’exemple, els joves espanyols que han emigrat a Alemanya han estat ben acollits com a substituts d’una part dels fluxos extracomunitaris, avaluats com a més conflictius per la distància cultural que els fa de més difícil integració. És evident que el desenvolupament econòmic andorrà ha necessitat la immigració: primer van ser els espanyols i els francesos, després els portuguesos; amb tots ells existeix una proximitat cultural que ha facilitat la posterior integració d’una part important d’aquests fluxos humans dels quals s’ha beneficiat el país. No obstant això, ha estat necessari modificar el marc legislatiu, en matèria de residència i nacionalitat, per adaptar el país a la realitat de la immigració que ha estat el fenomen social més important de la segona meitat del segle XX. Es van signar acords amb Espanya, França i Portugal que equiparaven drets entre els ciutadans de les tres comunitats i les lleis de nacionalitat feien un pas per integrar part dels residents. Ha calgut mig segle per adaptar el territori a una nova realitat social que defugia la confrontació. Cal ser conscients que la proposta dels contractistes pot representar un canvi en el model migratori andorrà. Potser es pretén portar treballadors extracomunitaris sense buscar l’arrelament i sense respectar els drets socials i econòmics que com a persones els correspon. A banda que, si els preus dels lloguers són una limitació per atraure comunitaris, no s’explica com se solucionarà el problema de l’habitatge; no ens podem permetre retornar al lloguer de caravanes dels anys setanta. El tema, per la seva transcendència, mereix reflexió i la solució econòmica ha de tenir en compte l’impacte social que pot representar per a tot un país.