Primer, Andorra

La sensació d’incertesa que ens generen els canvis ens fan adoptar actituds de resistència, recel i, més sovint del que voldríem, de por fins i tot. Les darreres dècades han estat un espiral de canvis constants que la societat andorrana ha afrontat amb enteresa i decisió. M’hi he referit en moltes ocasions des d’aquesta finestra per compartir pensaments: hem estat responsables i valents i això ens ha permès avançar fins al punt en què ens trobem avui. Aprofitant la celebració dels 25 anys de la nostra Constitució, crec que és oportú reconèixer l’esforç que tothom ha fet en aquest camí que hem fet i que és molt important prendre consciència de la responsabilitat que tenim tots plegats de seguir treballant perquè aquesta evolució no s’aturi i sigui el principal suport per al nou pas de gegant que el país, amb el lideratge de les institucions, ha d’afrontar en el marc del futur encaix amb la Unió Europea. I aquí em vull referir a la visió que, amb molt encert, va exposar el síndic general durant la recepció oficial amb motiu del Dia de la Constitució: ens trobem davant d’un altre d’aquells moments històrics que requereixen, igual que durant el procés que ens va permetre dotar-nos de la Constitució, de la implicació de tots i totes. La història ens ha demostrat que, darrere la visió dels líders i responsables polítics de cada moment, el poble andor­rà ha sabut acompanyar els processos de transformació transcendentals i ho ha fet perquè sempre es buscava el millor futur per a Andorra. Fa 25 anys buscàvem un futur que en aquest moment present ens demana tornar-nos a posar a prova amb l’objectiu de seguir guanyant aquest demà per als fills i per als fills dels nostres fills. És necessari concentrar tots els esforços en aquest objectiu i treballar amb responsabilitat i respecte. Perquè les formes, en un món que ens exigeix canvis constantment, són fonamentals per tal de garantir que ens concentrem en allò que és vital: la reafirmació i consolidació de la nostra sobirania a ulls del món. Aquest fet ens hauria de fer pensar que ara, més que mai, primer és Andorra. Recuperem la capacitat de diàleg i de concertació, explotem-la al màxim i fem-ho, com no podria ser de cap altra manera, des de la discrepància política, però en el marc del respecte més absolut.