L'endemà del 8 de març

Aquestes reivindicacions inclouen aspectes com l’àmbit laboral, i per tant el dret a la independència econòmica, la salut sexual i reproductiva, i l’eliminació de la violència de gènere, entre molts d’altres. Moltes vegades l’emoció reivindicativa ens pot fer perdre de vista tot el que s’ha fet fins al moment, sense oblidar que valorar el que s’ha fet i les persones que han lluitat abans que nosaltres representa un bon punt de partida per millorar i seguir treballant i aconseguir una societat amb igualtat de drets, sense cap tipus de discriminació ni violència de gènere. El fet que des del 2009 no haguem hagut de lamentar cap més víctima mortal no vol dir que no existeixin massa casos de violència de gènere en totes les seves altres formes, fet que ens obliga encara més a seguir creant i millorant les eines existents i necessàries per prevenir, detectar de forma precoç i actuar de forma integral amb la víctima i els fills, i ser molt contundents amb l’agressor, amb el missatge clar que els agressors no tenen cabuda en la nostra societat. Tant la creació el 2006 del servei d’atenció integral a la dona, a partir de les recomanacions del Consell d’Europa, com el 2014 l’aprovació de la Llei per a l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica, establint el marc legislatiu sobre l’actuació dels poders públics per prevenir i combatre la violència de gènere i la violència domèstica de forma integral, ofereix el marc que reconeix els drets de les víctimes i les mesures de sensibilització, prevenció, formació, recerca, intervenció, protecció i tutela judicial per donar resposta a les necessitats de les víctimes de qualsevol manifestació de violència de gènere o de violència domèstica. Si bé és cert que les dones tenen ara molts més mecanismes per demanar ajuda i denunciar els agressors, assegurar que l’aplicabilitat de les mesures de les quals ens hem dotat sigui la correcta és fonamental.

La violència de gènere és un problema de grans dimensions davant del qual encara queda molt camí per recórrer abans de girar la tendència i eliminar aquesta xacra social.

Per això, si volem zero violència la força reivindicativa que es genera el dia 8 ha de seguir la resta de l’any.