Una Andorra pluricultural

És una obvietat afirmar que, des de mitjans del segle XX, Andorra ha conegut unes modificacions profundes. Des d’una societat agrícola, relativament aïllada durant llargues temporades de l’any per motius meteorològics i geogràfics, s’ha anat caminant d’un pas decidit cap a un país obert, multicultural i integrat a la modernitat del seu entorn.

Aquestes característiques queden evidenciades, entre altres, pel sistema educatiu, plural i atent a les necessitats i a la diversitat de la població. Població que ha conegut un canvi important durant el mateix període. Des d’una emigració cap a les contrades veïnes en els temps llunyans, hem avançat cap a una immigració massiva, encara que controlada, i això atenent a les necessitats econòmiques del país. Durant molts anys, espanyols i francesos van constituir les comunitats més representades. Avui dia, hem de comptar també amb una forta representació portuguesa, que té un lloc rellevant en la nostra societat.

Aquest melting pot té uns efectes positius, en el sentit que ens porta a conèixer millor i valorar diferents cultures i ens ensenya, per tant, la imprescindible relativització de la cultura pròpia. Ens obre la porta igualment a la descoberta del relat històric dels altres, que sovint, durant el període escolar en particular, es deixa de banda, en benefici de la història pròpia.

Així, molts de nosaltres acabem de descobrir una part força desconeguda de la història de Portugal gràcies a la iniciativa, que s’ha d’agrair, de la Universitat d’Andorra, del Museu del Tabac i del consolat de Portugal. Aquesta exposició dona a conèixer el paper d’aquest país durant la Primera Guerra Mundial, així com els motius que el van impulsar a participar en aquest conflicte. En complement i contrapunt d’aquest aspecte bèl·lic, s’ofereix també al visitant una mostra sobre l’art a Portugal entre els anys 1850 i 1960 que ens dona accés a una altra faceta d’aquest país. Dos esdeveniments doncs que il·lustren el paper d’aquest estat en un període convuls de la història i la seva riquesa artística. I que marquen igualment el camí a seguir pels diferents responsables culturals en una comunitat com la nostra, oberta i multicultural.