Un savi Modest

Mitjan setembre de 1982. Acabo de fer divuit anys i entro per primera vegada al Col·legi Universitari de Girona: primer curs de Filologia Catalana. Nou del matí, primera classe; l’assignatura es titula Llengua Catalana I. L’aula és plena de gom a gom i entra un home d’una cinquantena d’anys, alt i corpulent, vestit de gris, amb els cabells grenyuts al clatell i unes dents enormes. Es presenta: “Modest Prats”. Ens avisa: “Si us heu apuntat a Filologia Catalana és que ja en domineu l’ortografia.” No us explico les nostres cares, us les podeu imaginar (encara som d’una generació que no va fer l’escolarització en català). I ens fot el primer examen, així, en fred: un qüestionari de deu preguntes, entre les quals quines són les cinc formes d’escriure la essa sorda, i un dictat que comença: “Digue’m, oh dolça fetillera amiga...”. El déu que ens va matricular en aquella mala hora! Què coi és una fetillera? Com s’escriu la primera paraula?

Aquell examen va ser una anècdota i jo vaig tenir el plaer d’assistir tres anys a les classes d’en Modest i, entre hores (fent rodó a les classes d’altri), a les seves lliçons magistrals de botifarra al bar. Entre els companys de classe, Mita Casacuberta i Josep M. Fonalleras; entre els de botifarra, un tal Carles Puigdemont. En Modest (mossèn Modest) va ser el meu Mestre; amb la seva veu de tro i la seva mirada plàcida i penetrant, em va ensenyar a fer un examen tot escoltant la retransmissió d’un partit del Barça (perquè tan important era aprovar un examen com guanyar un partit), a emocionar-me amb el Sum Vermis de Verdaguer i a riure amb els cigrons bullits de Ramon Llull (perquè tan fort et fa plorar com riure), a donar més valor a allò que no sé que a allò que sé (perquè, en realitat, davant tot allò que puc saber, soc una ignorant), a donar més importància a les persones que a les coses (perquè ens n’anirem d’aquest món sense res), a saber que no soc ningú... Tot i que feia molt temps que l’Alzheimer li havia fet oblidar la gramàtica i fins i tot en Cruyff, avui fa quatre anys que va pujar cap al seu cel. En aquests dies en què la meva pàtria està jugant una mà importantíssima de botifarra, enyoro com mai el meu Mestre, el savi Modest.