Vida i passatges

Diumenge de Pasqua: una celebració que ens trasllada cap a un món de records plens de tradició viscuda amb molta intensitat, potser més per les circumstàncies que per cap altra cosa, però que formen part de cadascun de nosaltres.

És obvi que aquesta festa és, en primer lloc, religiosa i cristiana, però tothom pot trobar el seu compte perquè la Pasqua significa passatge; és a dir, que pren el cicle lunar i sempre se celebra després de la primera lluna plena de la primavera.

Tota la vida es fa de passatges: naixem, creixem, ens transformem, evolucionem i morim.

La pregunta és: és la mort l’últim pas de la vida? Alguns diran que sí i d’altres que no.

Sembla que la pròpia naturalesa ens diu que la mort no té l’última paraula de la vida.

Quan arriba la primavera, tot el que sembla mort ressorgeix: les flors, els arbres, els insectes, les aus migratòries tornen, els animals que s’havien amagat tot l’hivern surten de la seva hibernació. La vida reprèn el seu curs... És la primavera, és una vida nova; és el pas de la mort a la vida.

El segle XVIII, el filòsof francès Antoine Lavoisier deia: “No es perd res, no es crea res; tot es transforma.” És cert que alguns passatges són més difícils que altres: la mort n’és potser un. Creients o no, en algun moment ens plantegem preguntes sobre la finalitat de la vida. La Pasqua ens convida a reflexionar sobre el seu significat.

Festes com la Pasqua i el Nadal han perdut, sens dubte, el seu caràcter exclusivament religiós, però segueixen sent, al pensament de molts de nosaltres, una tradició que obeeix a certs rituals, com ara reunions al voltant d’un àpat abundant, o els ous de xocolata ara amenaçats per les figures de xocolata de moda.

Allò que no ha canviat, però, és el fet d’esdevenir oportunitats d’unir-se com a família per compartir moments agradables que després es convertiran en valuosos records.

Aquestes celebracions també ens permeten mantenir una connexió privilegiada amb el passat.

Formen part del nostre patrimoni.

Bona Pasqua!