Retardar la jubilació no crea treball

El paquet d’actuacions proposades per la CASS amb la finalitat de mantenir la viabilitat de les pensions, entre altres mesures, planteja la d’allargar l’edat de jubilació, solució impopular entre la classe treballadora i ben acollida per les patronals. L’any 2001, la CASS augurava que el nombre de jubilats creixeria un 40% en una dècada, superant els deu mil pensionistes, i que la gran fallida del sistema de pensions es produiria el 2018. Malgrat les previsions, fins a l’any 2016 no es van superar els deu mil pensionistes. Actualment, la xifra és de 10.600, amb una pensió mitjana de 602 euros, el 40% dels quals viuen fora d’Andorra.

El Consell General, l’any 2014, modificava la Llei de la CASS del 2008 i aprovava la reforma de la jubilació dels empleats de la Funció Pública, amb l’oposició frontal dels afectats. La nova llei de la CASS responsabilitzava el Govern de garantir el sistema de pensions i assumir el possible dèficit, mantenint l’edat de jubilació als 65 anys, sense apujar les cotitzacions, però traslladant dos punts de la branca general a la de vellesa. La conseqüència va ser que el dèficit sanitari es va incrementar en reduir les cotitzacions per malaltia, i malgrat que la ministra de Salut sostenia que calia desdramatitzar la situació, l’abril del 2016 pujaven les cotitzacions de la branca general. Un any abans, els principals lobbys del país havien demanat revisar el sistema de pensions dels funcionaris, mentre els parlamentaris de l’oposició denunciaven un intent de potenciar els plans de pensions privats.

L’augment de l’esperança de vida és un gran avenç que no pot esdevenir un problema en una societat democràtica. Allargar la jubilació afectaria un grup de persones que ha cotitzat d’acord amb unes regles de compromís entre generacions i que podrien veure frustrades les seves expectatives legítimes. És cert que treballar més anys genera més ingressos i menys despeses a la CASS, però la mesura exigiria una oferta laboral per a la gent de més edat que no generés atur entre la població més jove; evidentment, implicaria crear nous llocs de treball. Si es decideix que cal reformar el sistema de pensions, s’ha de fer amb transparència i amb la participació de tots els estaments implicats, inclosos els treballadors i els pensionistes.