Equitat de gènere i ecologia

Escoltant el cap de setmana passat “les combats des socialistes” exposats pel nou primer secretari, Olivier Faure, em van semblar especialment rellevants dues qüestions, tant perquè centraran també l’atenció del PS andor­rà les properes eleccions com perquè, al meu parer, han de ser dos factors essencials en el creixement i la millora del nostre país: l’equitat de gènere i el compromís amb el medi ambient.

Ens adonem que una part significativa del 50% de la societat està a dia d’avui infrautilitzada? Necessitem més dones en llocs de responsabilitat ja! I òbviament –gairebé és sobrer dir-ho però les dades ens indiquen el contrari– amb els mateixos salaris que els homes amb responsabilitats equivalents. La presència equitativa de dones en càr­recs directius cal veure-la, a més de com un tracte equitatiu amb la meitat de la població, com una enorme possibilitat de millora. Vagi per endavant que soc un ferm partidari de les quotes; siguem pràctics i realistes, l’únic mitjà per aconseguir –avui dia– uns objectius necessaris els quals després d’anys de formació, capacitació i treball de les dones, encara estan molt lluny. I em remeto a fets i no a declaracions d’intencions amb les dues propostes presentades aquesta legislatura pel PS perquè el 50% dels membres del consell d’administració de la CASS i perquè el 33% dels membres d’òrgans de gestió d’entitats públiques ho fossin. Una proposta, aquesta segona, que es va plantejar tenint com a objectiu assegurar la presència d’almenys una dona als òrgans dirigits per tres persones. Totes dues –cal recordar-ho enmig dels debats actuals– van tenir el vot negatiu de DA.

Un dels grans potencials del nostre país és el medi ambient, que és, també, un gegantí compromís envers les generacions futures. No és un contrasentit seguir fent inversions en ciment i asfalt en lloc de fer valdre les immenses possibilitats del nostre meravellós entorn natural?

Reptes, doncs, molt importants al davant, tant en la igualtat d’oportunitats com en el compromís i aprofitament del medi natural. Si estem compromesos amb propostes de redreçament –mirem-ho per la part positiva, ja que no podem esborrar d’una plomada els errors del passat– hi tenim molt a gua­-nyar en benefici col·lectiu.