Som fràgils

Ho sabem, però sembla que sovint no en som prou conscients: Andorra és un país que desperta enveja al nostre voltant, on la gent té feina i on es garanteix un estat de dret encomiable però és, alhora, econòmicament fràgil. Assolir una economia sòlida ha de ser la prioritat per poder assegurar el nostre futur en el marc de les exigències que imposa el món.

De predicadors d’allò que caldria fer perquè Andorra fos el país de les meravelles ja n’anem servits: no necessitem revelacions messiàniques, sinó decisions racionals que responguin a aquells aspectes que ens han d’ajudar a definir el país que volem.

I això no és cap vaguetat, sinó un exercici que passa per respondre a qüestions de calaix, com ara quins són els serveis que volem per als nostres ciutadans i ciutadanes. I, òbviament, com els pagarem.

Com aquestes, hi ha altres decisions que cal adoptar sense dilació. S’ha de continuar fent evolucionar el país sense traumes, però de manera decidida.

Treballar per guanyar el futur demana, a banda d’un projecte clar, un context d’estabilitat que en un sistema democràtic passa per garantir el normal desenvolupament de les legislatures i entenc que Andorra no ha de ser una excepció.

Ara mateix, ens trobem en un escenari de normalitat que ens permet focalitzar tots els esforços en la implementació del programa de reformes que Demòcrates ha defensat des del primer moment. Des de la solidesa que dona la majoria a l’hora de poder prendre decisions s’ha pogut treballar amb valentia, aquests darrers anys, molts temes de gran importància que no s’havien encarat abans. Encara hi molt a fer.

Mantenir un full de ruta ha estat un element clau per aportar estabilitat al país, un full de ruta que s’ha pogut mantenir perquè es va evidenciar necessari tirar endavant un projecte centrat, nodrit de la suma de moltes sensibilitats i propostes que finalment van construir un programa polític que, de moment, és el que ha demostrat ser més sòlid i perdurable en el temps. I això és així perquè no és fruit d’una suma d’interessos partidistes o altres, sinó d’un interès únic i superior: Andorra.