Prendre la mesura de les coses

En el món modern, en el qual la comunicació és una virtut essencial, els polítics i els empresaris s’han acostumat a fer-se assessorar abans de qualsevol intervenció pública per un o uns quants encarregats de comunicació, els famosos spin doctor de Tony Blair. Aquests professionals treballen en base de la seva experiència, però també del sentit comú, i faciliten als seus clients les eines necessàries per poder respondre a qualsevol pregunta encara que sigui incòmoda. Entre totes les receptes que vaticinen, m’encanta la que es caracteritza per la dita següent: “és molt més complicat que això, i ara us ho explicaré”. Així, queda oberta la via a contestar no a la pregunta, sinó a la interpretació que l’entrevistat li vol donar i li interessa. Durant anys, val a dir que aquesta suposada complexitat era fictícia. La societat es regia aleshores per uns principis senzills que estaven a l’abast de tothom. Però avui dia, aquesta locució acaba per correspondre a la veritat. Tot és molt més complex i complicat però això és degut essencialment a la nostra pròpia voluntat.

L’exemple més evident n’és la inflació legislativa que coneixen i pateixen quasi tots els països europeus, inclús el nostre. Si ens fixem en els últims 25 anys, comprovarem com hem hagut de fer front a una allau de normatives en tots els àmbits que massa sovint van molt més enllà de la nostra capacitat d’absorció. I així continuarem, tal com ho demostren les propostes dels diferents grups polítics que pregonen seguir en aquest camí, suggerint dia rere dia noves regles que no guarden la mesura amb la dimensió del nostre país. Tot això sense parlar dels innombrables comitès o comissions que es creen a una velocitat exponencial i que tenen com a missió vigilar l’aplicació del reglament que es promulga. Alguns estats, tal com el Regne Unit, han decidit que cada nova llei ha d’implicar l’anul·lació d’una antiga. A vegades em paro a somiar que s’introdueixi aquesta obligació a casa nostra, la qual cosa ens permetria estalviar el paper destinat a imprimir aquestes noves normatives i de retruc, salvaguardar la vida d’alguns arbres. I protegir doncs el medi ambient, sense necessitat de cap llei suplementària.