Sostenibilitat a l'estil 'taronja'

Sobre la modificació de la Llei de la Funció Pública, de manera interessada, s’ha parlat de canvis obligats per garantir la sostenibilitat econòmica de l’Administració, però no s’ha comentat massa que el Govern va destinar, el 2017, 4,5 milions d’euros als salaris de 83 alts càrrecs. La xifra es va repartir a persones amb càr­recs de lliure designació, és a dir, nomenats a dit sense haver passat cap concurs públic. El resultat de dividir 4,5 milions per 83 persones dona un valor de 4.100 euros mensuals per cap. Una xifra força respectable, però tenint en compte que són places que estan dalt de la piràmide organitzativa de l’Administració general, no es podria dir que aquesta dada és alarmant. De ben segur que es podrien revisar a la baixa alguns d’aquests salaris si es posen en relació a la responsabilitat i a la càrrega de treball que desenvolupen aquestes persones, però aquesta no seria la qüestió principal.

El que sí que ens hauria de preocupar i s’hauria de posar al centre del debat és què hi fan a l’Administració 83 persones de lliure designació, i més tenint en compte que és una estructura petita. El nucli dur del Govern està format pel cap de l’executiu i dotze ministres. Però, què hi fan les altres 70 persones que comprenen alts càrrecs de suport, ambaixadors, personal de relació especial...? Realment Andorra necessita 70 persones situades en posicions clau, amb salaris de mitjana per sobre dels 4.000 euros? D’ençà que governen fa 7 anys, i ja s’ha denunciat en múltiples ocasions i fòrums, Demòcrates per Andorra ha convertit l’Estat en una oficina de col·locació per als seus afins. No només han situat persones a l’Administració general, sinó també a les diferents societats públiques com Andorra Turisme o l’ADI o a parapúbliques com Andorra Telecom o FEDA i, més preocupant, a la Justícia. I per si no n’hi hagués prou, continuen creant estructures per ubicar més persones.

Un exemple d’aquest últim cas serien les mancomunitats, organismes recentment creats que permetran generar encara més càrrecs de lliure designació. DA té a la mà sempre el discurs de la sostenibilitat econòmica però lamentablement els fets demostren que aquesta només s’aplica als que no els donen suport.