Positivament saturats

La programació del cineclub, els Cicles de cinema francès i espanyol, el Picurt, l’Ull Nu, el de Cinema de muntanya, l’Andorra Kids Film Festival, l’ArtalRoc que es posa a complementar les seves expos amb cinema d’autor. I les sales comercials. I l’accés a Filmin, a Vimeo, a YouTube, hbo, Netflix i companyia. El Yepes, el Jambo, la Temporada de música, el Cambra romànica, el Femap, el Saxfest, el Colors de música, el mini Cap Roig que es projecta, la temporada de l’ONCA i el programa infantil, concerts aïllats, la tímida eclosió de bars musicals, els discofòrums que organitza l’Espai de música moderna. I Spotify, Google Play Music i compa-nyia. La Temporada de teatre i dansa, la de l’ENA, el teatre francès de la Saison Culturelle, els Tastets d’òpera, les projeccions al cinema d’estrenes mundials d’òpera o teatre, les lectures dramatitzades que de tant en tant es deixen caure, el Festival de titelles, el de màgia, el de pallasses, els espectacles infantils que programen aquí i allà. La biennal de Land Art, l’Art Camp, les escultures temporals al carrer a què ens tenen acostumats a Escaldes, l’art als museus, a l’ArtalRoc, al Thyssen, al del Tabac, al CAEE, les apostes particulars de cada galeria. I la Mostra gastronòmica. I les presentacions de llibres i els llibrefòrums. I les nostres fantàstiques biblioteques i llibreries. I algun recitalet de poesia per aquí o per allà. I el Saló del Còmic. I la revifada de la nostra cultura popular. I el bàsquet a l’ACB i tots els espectacles esportius. I la possibilitat de fer cursos a distància. I les conferències de primer nivell disponibles per streaming, que se sumen a les presencials. I tot allò que em deixo. Responsables: dos de molt clars. L’aposta definitiva de la cultura pel món digital, ubic i intemporal, que fa que a Andorra estiguem tan a prop de moltes creacions i manifestacions artístiques com un novaiorquès. L’aposta real, decidida i mantinguda de molts sonats a títol individual i de moltes formiguetes a nivell institucional. Conseqüències: hem passat del desert cultural, a pronunciar aquell “és que a Andorra no fan mai res i quan ho fan, ho fan tot el mateix cap de setmana”, a, per fi, tenir l’agenda plena i solapada pràcticament sempre. Propera estació: apostar fort, ara també, per incentivar la creació.