Felicitat a la feina

L’1 de Maig és el Dia internacional dels treballadors, celebració que té el seu origen en uns luctuosos fets ocorreguts el segle XIX a Chicago. Les reivindicacions laborals des d’anys abans i les posteriors a aquella jornada van portar la classe obrera a veure les possibilitats que els oferia l’organització sindical.

La concertació entre empresaris i empleats i l’establiment de legislacions respectuoses amb la qualitat de vida dels treballadors han estat origen d’innombrables avenços que han repercutit positivament, en primer lloc, en la qualitat de la vida dels assalariats i, fins i tot, encara més en la de la seva feina i, per tant, en l’eficàcia de les empreses. És obvi que són dos aspectes que estan directament i positivament correlacionats.

Els països amb major tradició i poder dels sindicats són, justament, els que tenen més productivitat i capacitat innovadora. Qualsevol classificació que es vulgui consultar sobre productivitat laboral està encapçalada pels estats escandinaus, seguit d’Alema-nya, Àustria, Regne Unit, França o, un exemple més a la nostra mida, Luxemburg. Tots són exemples de territoris amb elevada activitat sindical, de legislacions avançades i de tradició de concertació entre empresaris i obrers.

I a casa nostra? La felicitat dels treballadors i la seva qualitat de vida són una prioritat? Com valoreu l’oferta als nostres establiments i empreses? Com és la legislació laboral? No puc llegir anticipadament les respostes, però permeteu-me que dubti del fet que n’hi hagi gaire de positives a les qüestions plantejades.

Entroncant amb el discurs d’homes com Sartre o Marx tinc la sensació –certesa en realitat!– que la legislació a Andorra està pensada considerant el treballador com un mitjà de producció en lloc de com a persona. Llegeixo la modificació del Codi de relacions i constato com, a més de proposar noves modalitats precàries de treball i de rebaixar drets i compensacions econòmiques, es posen damunt de la taula aspectes com ara poder modificar les vacances amb quinze dies d’antelació, reduir les hores de descans entre jornades o limitar el descans setmanal a un únic dia (un!). Sincerament, em decep que no s’entengui que un model on el treballador sigui feliç és qualitat i eficàcia, i això és rendiment econòmic per al país.