Foc i lloc
'Phubbing': mirem-nos als ulls
El problema és la tecnologia o bé l’actitud amb què l’afrontem?
Prendre consciència d’alguna cosa ens obliga també a incloure-hi tot allò que l’envolta.
El desconeixement és el gran mal dels nostres dies, no per falta d’oportunitats per accedir-hi: potser per desinterès, per mandra, per desídia...
Els temps que ens ha tocat viure ens donen l’oportunitat d’accedir a uns volums d’informació mai vistos fins ara. Fent una cerca de Google podem obtenir una quantitat ingent de dades que són la via directa per ampliar el coneixement sobre qualsevol tema que ens pugui interessar.
Naturalment, no tota la informació que trobem és de la mateixa qualitat però, en qualsevol cas, sempre ens pot ajudar a discernir i formar-nos una opinió sobre la qüestió que hauria aixecat el nostre interès.
La difusió a escala global ens està saturant fins al punt de causar un tancament en nosaltres mateixos que ens porta a ignorar-nos. És curiós observar com una de les plataformes més importants per al desenvolupament de la humanitat pot esdevenir factor de deshumanització. Utilitzem un nombre infinit d’eines i canals de comunicació que haurien d’acostar-nos i al final acaben creant l’efecte contrari.
Un exemple és l’anomenat phubbing, aquest nom nat de la contracció dels mots anglesos phone (telèfon) i snub (passar de l’altre) defineix un nou i terrible costum cada cop mes freqüent, que consisteix a mirar la pantalla del telèfon mentre algú us està parlant. El que ens hauria d’unir, en certa manera, ens allunya i afecta el contacte amb les persones. El problema és la tecnologia o bé l’actitud amb què l’afrontem?
L’abús d’Internet i de l’entorn digital és una realitat que estem vivint i que condiciona l’essència mateixa de l’ésser humà: el fet de ser un animal social i que la seva única possibilitat de viure passa per la convivència. O és que estem entrant en un altre tipus de convivència?
Prenguem consciència, no girem la vista cap a un altre costat i aprofitem en positiu les oportunitats que ens obre aquesta societat del coneixement sense fronteres però, sobretot, siguem persones i mirem-nos als ulls.