Rapsòdia en 'e'

Les terres de l’Ebre se’m representen esteses en el temps: escenes efervescents, estrenes presents, recers secrets, serres exemptes de res, esperes eternes, mestres clements... Ple mes de desembre. Fred, gel, ens refredem: se’ns revelen les terres de l’Ebre. El vell espectre ens rep: encetem més cerveses en fresc. Després, fets efervescents, se’ns rebenten les senyes dels plers, els delers: les venes de l’Ebre, les vetes del cel, els verds de les herbes, les mels del terreny, les fresses del vent, les esses de les serpents. Pernegem, serregem: temples, verges, cel·les, senderes, veredes, dreceres, preses, gleres, lleres... Mes l’Ebre és sempre present, sempre decent. Cent deltes en l’Ebre: el dels vells revells (venen, emplenen, esmenen, perceben), el de les velles (resen, netegen, renten, esterregen), el dels nens (esperen, s’entretenen, pensen, llepen), el de les nenes (festegen, erren, remenen), el dels bebès (fent metes); ensems, el de mel, el de fel, el verd, el vermell, el de febrer, el de setembre, el dels secrets, el de les regles, el dels renecs, el de les lletres, el dels encensers, el de les empremtes, el dels remers, el de les belleses, el de les estrenes, el de les festes, el de les pestes... El de sempre més, el de temps enrere.

El vespre, espès, tendre, rebec, ens reté ple d’ex­cel·lents menges: entremès de pedrers freds, cervells de be plens de cebetes tendres, fetges de vedelles llestes, bledes sense res, gerds, nespres, peres, mel d’herbes, refresc de llet, cremes espesses, tes... EP! EP! Vells dements en excés, sense fre, esperen. Ments perverses, vedells en zel, rènecs feréstecs, de dretes, de membres erectes, pensen en terres ermes. Pretenen el segrest de les terres de l’Ebre. Fem res? Ens emprenyem, ens esverem, ens rebel·lem, perdem els estreps, desenterrem les fletxes. Tres bens negres! El cel és clement? Despertem: entenem els recels, els precs de les gents de les terres de l’Ebre.

He reprès les senderes de temps eterns, he refet velles sendes, he reblert vells deserts, he fet el mec, he empès fets rebels, he extret rels, he estès veles estretes, el tren exprés, leré, leré... Mes les terres de l’Ebre se’m representen, fermes, esteses en el temps.