Foc i lloc
DA, la crítica i l'oposició
El més curiós és que, malgrat tot, es diguin demòcrates
No és cap secret que a Demòcrates per Andorra (DA) no els agrada gaire l’oposició ni la crítica. Ho demostren els fets al llarg de les dues legislatures, però darrerament hem tingut tres exemples clars de la manca de la capacitat per respectar opinions que no van en la línia de les seves.
Primer, la negativa a debatre la llei del PS sobre l’organització i funcionament dels comuns. El text pretenia millorar-ne el funcionament democràtic donant més pes a l’oposició, sigui dins de la composició del govern comunal sigui amb més pes en la presa de decisions. Propostes que evitarien que els comuns seguissin sent el jardí particular de la força política de la majoria i on les minories, per molt que treballin per la parròquia i exerceixin la seva tasca de control, estiguin tan limitades que, a la pràctica, tenen un efecte testimonial.
Un altre cas greu és l’actuació de Govern envers els preparatius de la vaga de funcionaris contra la modificació de la Llei de la Funció Pública. Demanar als directors de departament elaborar llistes de treballadors que volien seguir l’aturada podria semblar una actuació raonada per conèixer la incidència en els diferents serveis, però fer-los anar un per un al despatx de la direcció sembla més una tècnica de coacció que no pas un recompte d’efectius. Aquesta i altres mesures van provocar que molts preferissin treballar que rebre alguna que altra represàlia.
Finalment, el projecte de llei de seguretat ciutadana aprovat recentment recorda, en certs aspectes, actuacions d’altres èpoques. Curiosament, poc temps després de les protestes dels funcionaris, el Govern s’apressa a aprovar un text que regula el dret a manifestació. Aquesta diligència contrasta amb el poc interès a aprovar la legislació sindical i de conflictes col·lectius. El text obliga els organitzadors d’una manifestació a fer una comunicació prèvia com a mínim 8 dies abans i que s’identifiquin amb noms i cognoms, número del passaport o DNI, domicili, telèfon i adreça postal o electrònica per rebre notificacions. Si els promotors són persones jurídiques s’han de fer constar les dades relatives a la persona física que les representa. Una forma realment subtil de coacció. Després de tot plegat, el més curiós és que el nom del seu partit sigui el de Demòcrates. Intrigant...