El meu Maig del 68 (I)

Cinquanta anys són molts. Són, però, història o memòria? En el meu cas preval la memòria. Això sí, records del lloc on era. Espanya al final del franquisme no era França; ni Salamanca, París. Un mateix tipus de moviment de protesta va sorgir en sistemes socials i polítics diferents, en dictadures i democràcies, per part de la generació baby boom. Revoltes contra l’autoritat dins dels diferents sistemes. El Maig del 68 era alumne de la facultat de Teologia de la Universitat de Salamanca, quan tot just feia tres anys que s’havia clausurat el Concili Vaticà II, el fet més decisiu de l’Església del segle XX, la seva més gran posada al dia i la més gran apertura dialogant amb el món modern. Salamanca, una joia d’art, d’història i de cultura, era solament universitat, camp i toros. I el centre intel·lectual de l’Església espanyola on, a més de la Universitat Pontifícia, cada congregació religiosa hi tenia, als afores, el seu centre d’estudis superiors i els seus col·legis, popularment conegut com el “cinturó d’encens”. A la universitat volíem canvis ràpids i una millor preparació intel·lectual, dins les tensions i discussions entre renovadors i conservadors. Volíem actualitzar els plans d’estudis i el professorat i tancar així l’època de conflicte entre fe i cultura obert per la Il·lustració. Feia poc s’havien incorporat els professors Olegario González de Cardedal i Fernando Sebastián, que omplien de gom a gom les seves classes. Aire nou, preparació, rigor, exigència, desafiament a la jerarquia aca- dèmica molt ritualitzada... Total, a finals de curs, maig i juny del 68, la universitat fa públic que prescindeix dels dos professors. El malestar s’aguditza i és la gota que fa vessar el vas. Ens posem en vaga a la facultat i s’estén a tota la universitat, quan s’havia decretat per primera vegada l’Estat d’excepció a tot Espanya. Es van unir un nou estil de teologia, la lluita contra la dictadura i el canvi de l’ordre social. La universitat s’obrí el març del 1970. Renovació, nous estatuts i reincorporació dels dos grans teòlegs al claustre.

Sincer homenatge i agraïment, en aquest 50è aniversari, als dos mestres Olegario González, avui jubilat, i Fernando Sebastián, avui cardenal.