Consens i expressió democràtica

S’apropa el temps de les eleccions. A mitjan setembre s’hauria de revelar la incògnita sobre la data. Podria ser al desembre, mes tradicional per als comicis a casa nostra. Tornaríem així a la normalitat històrica que es va trencar l’any 2011. D’aquí a aquest dia, els partits articularan les seves propostes, que sotmetran al suprem criteri dels electors. Els debats, per cert, seran intensos. Així ho demostra l’ambient actual. Certament, es discutirà, una vegada més, el sistema electoral, tot i que la seva reforma sembla difícil. Després s’oposaran els diferents programes i promeses electorals i finalment el ciutadà tindrà la paraula. Una vegada s’hagi expressat, s’haurà de formar Govern. Un Govern que tindrà a càr­rec seu portar la política de la nació i, consegüentment, tancar, entre altres coses, l’acord amb la Unió Europea. “En el mateix moment”, per utilitzar una fórmula pròpia del Copríncep francès, caldrà continuar amb la modernització del país, en particular en l’àmbit econòmic i financer, de tal manera que es preservi, tant com sigui possible, el benestar del qual hem gaudit fins ara. La formació de l’executiu serà més o menys àrdua, depenent dels resultats. O bé algun partit podrà aconseguir majoria absoluta o bé s’hauran de negociar uns pactes que facilitin la governabilitat. Per cert, en aquests moments difícils, la inestabilitat seria el pitjor que ens podria passar. Però, més enllà de les fórmules tradicionals que coneixem, per què no donar un cop d’ull sobre les vivències d’alguns països semblants al nostre. Si girem el cap cap a Suïssa, tot guardant les distàncies, comprovarem com des del 1959 practiquen el que anomenen la fórmula màgica, o sigui, el repartiment dels ministeris proporcionalment als vots obtinguts per cada partit. Així, tots participen en les decisions a assumir i forçosament s’han de consensuar per al bé del país. Per cert, aquesta manera de fer, molt genuïna, ve aparellada amb nombroses consultes populars que permeten una expressió democràtica, tot al llarg del mandat. En tot cas, no es podrà negar que aquesta filosofia ha portat els seus fruits i ha permès a aquest país preservar una prosperitat que molts li envegen.