Nous equilibris

Qualsevol moviment que plantegi que una societat es repensi em genera, d’entrada, simpaties. Si de mi depengués, cada generació tindria dret a ratificar el marc polític en què vol viure i debatre’n un de nou (totalment nou o parcialment nou) de no ratificar-lo, blindant els drets fonamentals i poca cosa més. El moviment independentista català tenia un punt d’això. Per a molts, la idea no era marxar per marxar, sinó marxar per construir quelcom de nou, quelcom de millor. Tan legítim com els que volien quedar-se però construint quelcom millor (15-M, per exemple) o els que volien quedar-se sense canviar ni una coma (conservadors de diferent pelatge). Per a alguns, el dret a l’autodeterminació de les poblacions té poc a veure amb les realitats nacionals, no és autodeterminar-se per marxar de, sinó autodeterminar-se per decidir què (una de les decisions possibles sent, evidentment, muntar un nou xiringuito). L’altre punt que em va semblar atractiu del moviment independentista català va ser la seva lògica de baix a dalt. Es va parlar molt d’uns moviments socials captius d’un programa ocult convergent i d’un independentisme construït a partir de madrassas i no-dos, com si no hi haguessin prou motius i prou justificats per voler trencar amb l’Estat espanyol actual, tant des de dins com des de fora de Catalunya, com si la realitat no desmentís una vegada i una altra la tesi del seguidisme zombi. El moviment (com tots, sobretot amb una base de dos milions de persones) tenia molta merda dins, però la seva avantguarda tenia aquells dos trets especialment interessants: lògica de baix a dalt i lògica transformadora. El 27 d’octubre, però, tot plegat va començar a canviar. De cop i volta s’havia de fer confiança absoluta als líders perquè ells sabien el que es feien. I la tendència ha continuat. I, ara, aquest maig, el canvi de president ens porta també un canvi de discurs, que es replega cap a posicions nacionalistes més clàssiques. De canvis, en el conjunt, no n’hi ha hagut. El moviment (com la seva oposició) continua aglutinant nacionalistes i no nacionalistes, transformadors i acrítics, però sí que hi ha hagut un canvi a les avantguardes que fa que el moviment em sembli, avui, molt menys interessant.