Foc i lloc
Morts de maig
Les reflexions que es recullen a la seva obra són d’una vigència òbvia
Analitzo l’esdevenir d’aquest mes de maig i m’adono que cada vegada tenim la necessitat de donar més espai al record de referents culturals, polítics i intel·lectuals. La premsa s’omple de recordatoris de naixements i d’aniversaris de defuncions d’homes i dones que han marcat la història de la cultura moderna. Les reflexions que es recullen a la seva obra són d’una vigència òbvia i ens poden ajudar a repensar què volem i cap a on volem anar.
La mort de Victor Hugo, un 22 de maig del 1885. Una ment lúcida que, des del romanticisme francès, va saber posar al descobert moltes de les misèries de l’home. Amb tot, l’autor d’Els miserables ens deixa missatges reveladors com un “Atreviu-vos-hi: el progrés només s’aconsegueix així”. No s’hi val només a lamentar-se i, encara menys, a utilitzar la crítica per amagar la incapacitat de plantejar una alternativa. Atrevint-nos, podem encertar o equivocar-nos, però, en qualsevol dels casos, el resultat ens porta a fer un pas més enllà i a avançar. Sempre.
També va ser en un mes de maig, el dia 23 de l’any 1906, quan moria el dramaturg noruec Henrik Ibsen. Autor compromès i valent, crític com ningú amb els punts febles d’una de les societats que sempre hem tingut com a referent del progrés social i del benestar, va utilitzar la seva ploma mordaç per despertar la consciència col·lectiva i cridar a l’acció. “Mil paraules no deixen una petjada tan profunda com ho fa una sola acció”, deia. I crec que és en aquest sentit que hem d’enfocar tots els esforços, a materialitzar tot allò que ens aporti progrés, evolució, prosperitat i justícia. Deixem-nos ja de retòriques, de personalismes i d’atacs de vanitat.
Aquest 22 de maig ens deixava l’escriptor nord-americà Philip Roth, mestre en l’exploració de les misèries i les ombres més fosques de l’ésser humà posades al descobert en una societat nord-americana com a teló de fons. Fins i tot ell, coneixedor d’allò a què ningú es vol enfrontar, va dir: “Quan em pregunto com he arribat on soc, la resposta em sorprèn: ‘Escoltant.’” Atrevim-nos a fer-ho. Els resultats seran sorprenents.