Les cares de la Constitució

Sempre m’he preguntat si una Constitució, en la vida d’un poble, és un punt d’ar­ribada o un punt de sortida. Què pesa més? La Constitució té dues cares, com el déu romà Janus, una que mira enrere i una que mira endavant, símbol del do de veure alhora el passat i el futur, per poder així decidir sàviament sobre el present. Recordem i celebrem ara els seus 25 anys. Aquest cap de setmana passat n’ha fet també 25 de la signatura per part dels ministres d’Afers Exteriors de França i Espanya, Alain Juppé i Javier Solana, i del cap de Govern, Òscar Ribas, del primer tractat trilateral, el Tractat de bon veïnatge, d’amistat i cooperació, marc de les relacions amb els dos estats veïns sobre la base del respecte a la sobirania, independència i integritat territorial d’Andorra. El treball consensuat ens donava força i rapidesa, tot just dos mesos després del referèndum. Era aquell “portar-se les Valls amb igualtat, tant respecte a França com a Espanya; parlar bé i assistir a una i altra corona”, que Fiter i Rossell ens deixà a la màxima 36. La política és geografia, ens ensenya el Manual Digest. Poden caure les corones i els governs, però al nord, França, i al sud, Espanya. Una Constitució no crea les relacions amb els veïns: solament les recull i les formula.

La setmana que ve celebrem també els 40 anys de la creació de la parròquia d’Escaldes-Engordany per decret dels delegats dels coprínceps, Francis Boot i Gregori Creus. Hi havia vida –i molta– abans de la Constitució. En aquest sentit, la Constitució fou un punt d’ar­ribada i un punt de sutura. Des dels anys 30 els dos quarts de la parròquia d’Andorra tenien diferències i desacords entre ells i amb el Consell General, súpliques i recursos als coprínceps per adequar millor la representació de la parròquia en el si del Consell, oposició de l’Assemblea Magna ara fa 50 anys, comissions d’experts, política de cadira buida al Consell... Aquest conflicte causà, entre altres, l’inici de la reforma de les institucions. La creació de la setena parròquia el 14 de juny del 1978 en fou el primer fruit. També a Andorra la base del nostre sistema polític ha estat i és el dret del poble a fer i modificar les seves institucions. Per molts anys!