Pobre Juanito! (2)

No m’agrada repetir-me, però, manyacs, m’ho han donat fet, pastat i mastegat. Si ho recordeu, la setmana passada us parlava d’en Juanito, un pobre espermatozou de ter­res andorranes que es va encastar contra un preservatiu i que era tot un exemple per a il·lustrar que en aquest país no hi ha cap dret a la inter­rupció de l’embaràs. Doncs avui m’assabento que segurament tenim tota una colla de ciutadans que cor­ren pels nostres carrers perquè, com que no duia recepta, a la seva mare se li va negar la píndola de l’endemà, tant se val si l’havien violada, si era menor d’edat o si es va penedir de la rebolcada del dia abans. Recoi de repebrots! Us ho explico.

És de veritat de veres que per a aquesta píndola no cal recepta mèdica (fins i tot ho diu a la capsa del medicament), però a la farmàcia te l’exigeixen. Per quins set sous? En teoria, a partir de la Llei de medicaments (agafeu-vos!) de l’any 1977, segons la qual es necessita recepta per a qualsevol anticonceptiu (per al condó també, doncs). Això sí, per tal de no reconèixer el fonamentalisme religiós que volta pels nostres despatxos oficials i que complau els rosegaaltars, els uns s’amaguen rere dels altres i tothom té excuses de mal pagador, que es pixa al llit i diu que sua. El Copríncep cuida la seva cadira catòlica, apostòlica i romana, i escombra cap a casa seva, però les argumentacions de la resta fan llàstima: el Govern diu que no deroga ni renova la llei (preconstitucional: té 41 anys!) per minimitzar l’ús d’aquest medicament, com si les dones que el demanen el confonguessin amb un xiclet de menta, i els farmacèutics, que normalment et venen el que vols quan ho vols, donen més importància a un caprici ministerial que a la deontologia professional.

Qui no s’adoni que demanar recepta mèdica per a administrar la píndola de l’endemà no segueix cap criteri sanitari, sinó religiós, té molta palla a l’ull. Com deia l’acudit de Jordi Planellas de dimarts passat al nostre diari, prendre aquesta pastilla provoca pocs efectes secundaris, però moltes “opinions dignes de l’edat mitjana”. Amb tot, les dones d’aquest país continuarem fruint del sexe sense sentir-nos obligades a haver de parir: “Nosaltres parim, nosaltres decidim.”