Camí cap a la igualtat

Durant la compareixença vaig expressar diversos aspectes que voldria compartir.

Primer de tot, pels que hem treballat des de la legislatura passada amb la voluntat de fer accions per aconseguir una societat més igualitària, veure com es va materialitzant aquesta llei representa una fita important.

Els projectes han de començar per l’inici i anar caminant sense pausa per aconseguir la consolidació dels mateixos.

Quan parlem d’igualtat, i en vista de l’experiència en altres països, el camí es troba ple d’obstacles i dificultats, i cal picar molta pedra per poder anar avançant.

Aquest no deixa de ser un projecte que ha generat moltes expectatives, algunes s’acompliran i d’altres no, però el fet d’haver arribar a aquest punt ja és d’agrair, i sobretot pels que han i hem treballat de forma constant per aconseguir-ho.

Segurament es pot ser més ambiciós, o també es pot anar pas a pas i intentar consolidar cada fita aconseguida.

En aquest aspecte vaig expressar que hauria estat una mica més ambiciosa, m’hauria agradat trobar més desenvolupats temes relacionats amb l’educació i no tan generalitzats dintre de campanyes informatives.

També voldria haver trobat accions orientades a evitar el llenguatge sexista, la definició de discriminació directa i indirecta, la participació equilibrada de les dones en tots els àmbits o l’elaboració d’un informe periòdic sobre les actuacions desenvolupades, entre d’altres.

Ara tenim un període de temps per poder incorporar el que considerem que cal millorar. Tenim l’oportunitat, entre tots, d’aconseguir un text que situï la igualtat en l’agenda política i que aquesta sigui capaç d’impregnar de forma constant la resta d’accions polítiques fins arribar al punt que la nostra societat corregeixi les alteracions del seu funcionament que provoquen les desigualtats.

Com a dona, no vull que diguin que les dones som un col·lectiu vulnerable. Representem el 50% de la població i hem de tenir els mateixos drets que els homes, i el que cal evitar és un funcionament anòmal que ens situa en un lloc de menysteniment i que de facto ens atorga uns rols que ens impedeix tenir les mateixes oportunitats.

Hem començat a caminar cap a la igualtat i ara no hem de parar.