Foc i lloc

Salvar les especificitats andorranes

La proximitat de les eleccions aporta cada dia novetats sorprenents

Creat:

Actualitzat:

El gran premi d’Andorra s’està apropant. No el de Fórmula 1, sinó el que oposarà els nostres estimats polítics. Tots escalfen motors amb l’esperança d’acabar la cursa en la millor posició possible.

En alguns, la tàctica predomina. L’explicació que en donen és la particularitat del nostre sistema electoral, que acorda un pes important a les llistes territorials. No dubten a comprometre’s a reformar la llei que així ho fixa. Oblidant-se, doncs, que aquesta repartició la recull l’article 52 de la Constitució. Per tant, la modificació promesa hauria d’afectar la Carta Magna, i sembla poc probable avui dia que es pugui fer sense obrir un intens debat sobre altres aspectes institucionals.

Altres que havien deixat la primera línia política ja fa anys, decideixen constituir un grup d’opinió banyat de conservadorisme tradicional. Ara bé, sobta que en la seva professió de fe, critiquin una manca de previsió i una gestió dels cabals públics poc curosa, que serien la causa de l’endeutament públic i social excessiu de l’Estat. En efecte, la responsabilitat també els incumbeix, atès que van ostentar importants responsabilitats en el passat. Contradicció difícil de justificar de cara al ciutadà de peu, que al cap i a la fi assumirà el pagament d’aquest deute.

Finalment, tornant al sistema electoral i deixant de banda l’obstacle constitucional, sobta també que siguin els sindicats qui impulsin una proposició de llei de reforma a tal efecte. A Europa, des de la seva creació, els sindicats, encarregats legítimament de la defensa d’interessos categorials però no dels generals, s’han mantingut allunyats de l’àmbit polític, negant-se, tret de comptades excepcions, a immiscir-se en aquest camp. A casa nostra és del tot diferent. Les associacions de defensa dels treballadors, que representen essencialment empleats de l’administració, no es priven d’envair aquest terreny fent valdre el vot dels seus militants. Amb aquesta lògica, potser s’haurien de plantejar acabar el recorregut i concór­rer a les eleccions.

Aquests tres exemples demostren que ens esperen uns mesos moguts i plens de sorpreses. I evidencien que existeixen unes especificitats andorranes que s’haurien, o no, de preservar!

tracking