Plou sobre mullat

És de tots sabut que tant a Andorra com Runer avall la pluja no sap ploure, que hi plou poc o hi plou massa, que encara que hi plogui poc hi plou prou. Si comencem pel nostre petit país, aquests dies ens hem pogut adonar que no hi ha manera de fer eixut. Per començar, després del referèndum per a l’avortament i la recepta per a la píndola de l’endemà, jo hauria pogut titular la columna d’avui Juanito (3) i dedicar-la a l’eutanàsia, ja que el nostre bon Copríncep bisbe ha tornat a dibuixar una d’aquelles línies vermelles que li agraden tant i que els nostres rosegaaltars troben tan formoses i adients. Per continuar, només cal que ens fixem en les nostres relacions amb el nord i amb el sud: el Copríncep francès, Macron, s’ha fet enrere i aquest any farà com tants antecessors seus i no ens vindrà a veure, i el nostre cap de Govern se’n va anar a Madrid a xerrar amb el seu entranyable amic Rajoy i hi va trobar un roig (rosa pàl·lid, si hi arriba) esperant-lo. I, posats a enfilar-les, el juny passat abatien un os a Naturlandia i ara n’hi han trobat un de mort. I l’aigua que cau!

I si travessem el Runer, pla! Van voler ventilar la pudor que se sentia al Parlament espanyol i ara per ara sembla que van canviar pets per merda i, posats a continuar l’aigua que baixa, han substituït ministres que enviaven els independentistes catalans a l’espai sideral pels segles dels segles per d’altres que els volen desinfectar i que declaren que “Catalunya està al caire d’un enfrontament civil” i posen de ministre de Cultura una mena d’ocellot capaç de fer afirmacions com “em cago en l’independentista dels collons”. I a Catalunya... Si temps enrere es temia un xoc de trens, ara sembla que s’acosta un diluvi que va avisant aiguat rere aiguat: hi ha presos polítics, polítics exiliats, Govern legítim, Govern legal que ha pres possessió del càrrec, independentistes que semblen autonomistes, algú que ha perdut el paraigua i moltes veus clamant per la república i empassant-se el crit d’independència.

Mentrestant, a fora, ja ho podeu veure si traieu el nas per la finestra: vaixells de la vergonya, núvols negres i basses plenes, aigua i més aigua. Tan bo que és el vi i tantes varietats com n’hi ha!