Descobrint Marc Augé

Recentment, gràcies a una bona recomanació, he pogut iniciar-me en els treballs de Marc Augé. Aquest gran antropòleg francès és conegut sobretot per les seves reflexions al voltant dels conceptes de la surmodernité i de non-lieux. Aquest últim és, al meu entendre, especialment interessant.

Augé descriu els no-llocs com a espais d’anonimat, és a dir, aquelles zones urbanes per les quals els ciutadans es desplacen però que no serveixen per a res més, simplement són punts de pas. Oposat als no-llocs existeixen espais a les ciutats i als pobles destinats a establir vincles socials.

Com a exemples de non-lieux ens trobaríem les avingudes comercials, els carrers, carreteres... espais per on ens movem i desplacem però que, per la seva pròpia naturalesa, no serveixen per establir relacions humanes. En el cas contrari, ens trobem aquelles zones urbanes on les persones es troben i socialitzen, ja siguin parcs, places, terrasses...

És evident que una societat ha de disposar d’espais de trobada, contraris als no-llocs. Des de sempre els individus han intercanviat tot tipus de relacions socials en punts adequats amb l’objectiu d’enfortir la consciència de comunitat i de pertinença.

Arribats a aquesta primera aproximació de l’obra i reflexions d’Augé, és interessant analitzar com a Andorra, on històricament hi ha hagut espais de trobada –generalment la plaça del Poble– ha vist com aquests han quedat mig oblidats per la potenciació per part dels polítics de torn d’avingudes comercials, pàrquings i carreteres, exemples indiscutibles dels no-llocs indicats per l’antropòleg francès.

Només cal veure a què s’han destinat –i es destinen– les grans partides d’inversió del Govern i dels comuns per potser trobar la raó que actualment la nostra societat sigui individualista i poc cohesionada. Fa uns anys, agafava el clípol a Encamp i anava a la plaça del Poble d’Andorra la Vella. Fos l’hora que fos, en aquest espai sempre hi havia un gran batibull de gent de totes les edats. Era el gran centre neuràlgic de les relacions socials del nostre país. En canvi, avui en dia és impossible poder trobar un espai de socialització igual. Quina llàstima tot plegat, oi?