Vota!

Valorar el servei rebut al restaurant. Avaluar la satisfacció del viatge amb telefèric. Valorar un llibre. Una pel·li. Uns adhesius per a les lletres esborrades del teclat. Avaluar els meus profes i els mestres de les meves filles. Posar nota als meus companys de feina. Votar cançons, comentaris i ocurrències. Notar-te a tu, ser avaluat per tots vosaltres. Posar nota a tot i en tot moment. I ràpid, amb ritme. Picar la cara contenta de la pantalleta sense pensar-t’ho massa, que la fila ha d’avançar i els de darrere també voten. Votar-ho tot, en tot moment, ràpid ràpid, sense saber si té sentit o no, si aquella valoració ens beneficiarà a tots o només als de sempre, sense temps de pensar si em farà més vulnerable, sense que els qui reben les votacions sàpiguen analitzar-les i evitin, doncs, lectures esbiaixades o incorrectes. Notar. Avaluar. Tot. Sempre. Ja. Vota!

Lleons marins a un espectacle del zoo. Peixet. Impossible mirar-se la piscina i no veure-hi un enorme psiquiàtric (fa dos mesos vam decidir que mai més trepitjaríem un zoo i en fa un vam decidir que faríem una última visita per recordar i entendre perquè deixàvem d’anar-hi). Peixet com a recompensa per fer de clown. Peixet per fer coses que no entenen però per les quals són aplaudits. Peixet per fer-los fer el que sigui. Ràpid. Sense pensar. Una simple resposta a incentius. Lleons marins. Peixet. Humans. Vots / Notes / Likes. Impossible mirar-se al mirall i no veure-hi un lleó marí envoltat de peixet. Votar-ho tot. Un tot cada cop més gran. Perquè el món cada dia és més petit. I està més ple. Perquè ho exhibim tot. Tan sols un exemple. Dos. Que jo escrigui aquesta columna. Admetem-ho: en llocs petits com casa nostra, tothom qui ho vulgui, publica, exhibeix. I un altre. Les creacions de la mainada (de les escoles, esplais, clubs, etc.). Creacions que en la major part dels casos només interessen als pares però que sovint acaben en mans de grans multinacionals per a una exhibició mundial. I no ens fem gaires preguntes. Perquè publicar és important. Perquè mostrar-se és hegemònic, indiscutible. Perquè em mires, per tant soc, que diria Wajcman esmenant Descartes i quedant-se, potser, un pèl curt perquè, potser és més que això, perquè potser és més aviat un m’avalues, per tant soc. Vota!