Paciència

Aquests dies a Munic hi ha molts nervis. La CSU, el partit socialcristià de Baviera, soci històric de la democristiana CDU de Merkel, treu fum pels queixals i amenaça amb un ultimàtum per la política de refugiats. A Baviera hi ha eleccions a la tardor i la conservadora CSU pot perdre la majoria absoluta. Ahir van començar les reunions de ministres alemanys i francesos amb la finalitat de preparar i consensuar una posició comuna per a la cimera europea de Brussel·les de la pròxima setmana. S’han tancat a l’habitual i tranquil palauet barroc de Meseberg, al nord de Berlín. Un bon lloc per llegir i analitzar el molt amenaçat paisatge europeu. Cada dia és més fràgil i inestable l’edifici d’Europa. Aquest mètode i model IKEA amb què es va construint la Unió perd força, fragmenta i divideix els socis davant un fort front nacionalista xenòfob i il·liberal que es desplega eficaç per tot arreu. “Europa és el passat”, es va filtrant com un mantra des del Brexit... Probablement encara no hem vist tots els resultats del mètode d’integració diferenciat en la UE, la famosa “geometria variable”. Però, ¿és encara avui una solució l’Europa “a la carta” i/o l’Europa “de diferents velocitats”, quan cada vegada hi ha més diferències, i més irreconciliables, entre més països?

Aquest final de mes la cimera europea hauria d’intentar aprovar les dues grans assignatures pendents: el reforçament de l’euro i el fenomen migratori. La fractura nord/sud i est/oest, com ho simplifiquen fins ara. Der Spiegel parla d’una Europa clarament dividida: Europa der zwei Europas, “l’Europa de les dues Europes”, la de l’euro i la de la Unió; dins de l’euro, la dels socis deutors i dels creditors, i aneu subdividint ara per la qüestió migratòria...

Macron està impacient per rellançar Europa, fa dies que ho diu i ho espera, però no pot fer-ho sense Alemanya. Per això s’han aïllat a Meseberg. Mentrestant Merkel –Merkiavelli, com l’anomenava afectuosament el gran sociòleg Ulrich Beck– feble i a la baixa, amb foc ara a casa, vol guanyar temps i obtenir un ajornament avantatjós. No perd ocasió, però, per confirmar i ratificar textualment que “Europa, i no cada soci, ha de ser capaç d’actuar internament i externa”. Tant de bo!