Roda el foc!

Finalment, tenim l’estiu aquí. Ja hem cremat a la foguera tots els mals presagis aprofitant la màgica nit del solstici d’estiu: la nit menys llarga de l’any. Cadascú la viu a la seva manera, amb les tradicions i tot el simbolisme que cada territori mostra amb orgull i viu intensament. A Andorra la Vella ja sabeu que aquesta data és una de les grans ocasions en què podem gaudir del record a través del present i podem connectar amb imatges, sons, músiques i olors de la nostra infantesa que avui es repeteixen de forma gairebé idèntica. La fressa de les falles rodant de la mà dels fallaires que ho donen tot en una experiència única que cap d’ells, ni d’elles, mai més oblida. El barri del Puial i els carrers del centre històric d’Andorra la Vell són un dels entorns amb més bellesa i força per submergir-se en aquesta experiència.

Conservar les tradicions no és fàcil. Cal molta voluntat, tossuderia i, per damunt de tot, estima i sentiment de pertinença a tot allò que s’ha viscut des que es té ús de raó. Malgrat això, amb el pas dels anys hem perdut elements i moments d’algunes de les nostres tradicions de les quals ja només en sabem per allò que ens havien explicat els padrins. Per aquest motiu em sento especialment orgullós de tot el treball que al llarg del temps ha realitzat l’Associació de Fallaires d’Andorra la Vella. A ells els hem d’agrair que la crema de les falles que vivim cada any, conservi els elements i la força dels avantpassats i aquests es fomentin de forma continuada amb accions de divulgació i de participació que mantinguin el foc ben viu.

El nostre país en un dels exponents de la tradició fallaire del Pirineu que, des de temps ancestrals, fa ballar el foc: baixant-lo des de la muntanya, cremant l’haro o bé fent-lo rodar. Aquests rituals ancestrals, units als trets culturals de cada territori i a l’objectiu comú de preservar-los i posar-los en valor, va tenir com a resultat un dels moments que han estat clau per a Andorra en l’àrdua tasca de conservar el patrimoni: la inclusió de les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco. Aquest reconeixement és un honor, però també una gran responsabilitat que hem de saber exercir.