Els reptes de la CASS

Primer de tot els vull donar l’enhorabona per l’elecció com també per la voluntat de voler participar en un ens que és de tots.

També agrair a la resta de candidats la ganes i la seva participació, que de ben segur ha estat molt valuosa.

Començaran amb molts reptes coneguts per tots, el dèficit de la branca general i l’anàlisi que cal fer per poder aconseguir la sostenibilitat del sistema sanitari sense posar en perill les prestacions actuals, i un seguiment exhaustiu de la branca de jubilació per poder aconseguir que el sistema de pensions sigui durable i just.

La CASS ens ha fet arribar el document Nouvelle simulations actuarielles de la situation du régime de retraite de la CASS sur la base des données à fin 2015 i la simulació de l’impacte de les mesures proposades.

Aquestes mesures ja són conegudes, augmentar l’edat de jubilació, augmentar la taxa de cotització, augmentar el coeficient de conversió, aplicar coeficients reductors a les pensions per sobre del salari mínim, reduir el coeficient de revalorització de les pensions i eliminar les prestacions de reversió deixant-les com a no contributives fora de la llei de la CASS.

Cal destacar el fet que les previsions que s’han fet no s’han complert, tot i així cal fer un seguiment molt acurat i implantar les mesures que garanteixin unes pensions suficients, sostingudes amb els necessaris recursos, garantint un nivell de vida adequat tant als pensionistes actuals com als futurs.

Les mesures proposades es troben sota una única realitat que és la de fer sostenible la CASS i el sistema de pensions.

La meva pregunta és, aquestes mesures si s’implanten faran sostenible la nostra societat?

No m’agraden les mesures proposades perquè crec que la seva aplicabilitat provocarà una precarietat en la nostra societat difícil de resoldre.

Cal treballar de forma ferma per arribar a canviar la tendència negativa en algun moment, potser amb altres mesures que poden ajudar a millorar els ingresos.

Per tant, reclamo una vegada més que es creï una taula de treball tecnicopolítica per afrontar aquest repte.

Fins quan haurem d’esperar?