Modes

A les nenes ja ens feien patir des del primer dia: després de l’ensurt de venir al món i que et fotessin quatre plantofades al cul, algú se t’enduia i et foradava les orelles. Es veu que havíem de ser presumides, per la qual cosa ens vestien ben diferent que als nens. Ens entaforaven dins uns pantis de llana i, a mesura que anàvem creixent, arribaven vestits encara més estrambòtics: camisa de dormir, enagos de farbalans, combinacions de cotó, calces i sostenidors que semblaven pròtesis i que se’t clavaven arreu, i... faixes. I les sabates? Des dels peüquets de ganxet fins a les sabates de xarol passant per les botes Orangután i l’entra­nyable pilota de goma que les acompanyava, les catiusques per als dies de pluja o per anar a caçar papibous (capgrossos) o gambusins (tamarros) a la riera, les sandàlies, les espardenyes de veta i les insofribles sabates de taló.

Tot plegat, modes, és a dir, tendències perquè les persones pateixin seguint unes pautes que en teoria els permeten presumir. Abans només foradaven les orelles de les nenes (recordo una endevinalla que deia: ‘“Els homes ho fan, per a les dones serveix, quan les hi fiquen diuen ‘ai’, i quan les hi treuen no diuen res’”) i els pantalons només els usaven els nens; ara tothom s’ho forada tot i per portar pantalons o faldilles és igual ser gall o gallina. Perquè això de la moda no és només qüestió de roba. Des que tinc mig senderi hem passat del culte a Déu al culte a la Salut, de fumar com a acte social a fumar com a acte asocial, d’anar a peu a la festa major del poble del costat a anar amb cotxe a la botiga de la cantonada, d’escriure amb llapis a teclejar un ordinador, de menjar com porcs a la dieta mediterrània, del mestre totpoderós al pobre mestre, de saludar tothom a girar la cara a qualsevol, del llenguatge cru al políticament correcte, de la pesseta a l’euro, del prohibit prohibir al prohibim-ho tot.

I el futur? Anar-hi anant. Sempre hi haurà els qui donaran consignes i els qui dictaran les modes. Nosaltres, pobrots, continuarem tenint tres opcions: empassar-nos-ho tot de gust, abaixar-nos els pantalons i que ens l’engaltin per força, o, tot dissimuladament, intentar que ens les fotin aquí per falta de butxaques.