Inflació i celebració

No t’esperis gaire a portar les nenes al zoo, que després, quan tenen cinc anys, han vist tantes imatges d’elefants al llarg de la seva vida, que quan en tenen un al davant no els impacta gens. Em van donar aquest consell quan la meva filla gran tenia tres anys i crec que aquell dia vaig entendre definitivament les causes i els efectes de la inflació. La inflació, com bé saben els economistes, passa quan hi ha massa diner disponible. Per això no se solucionen les crisis imprimint més moneda: si tothom té molts diners, els diners valen cada cop menys.

Vivim en una societat clarament inflacionària: disposem cada cop de més informació, però la informació cada cop val menys; han augmentat enormement els nivells de formació de la població, però un grau universitari t’obre cada cop menys portes; i així una mica amb tot. Relacionat amb aquest últim punt, ens trobem en plena època d’actualització de l’índex del preu dels diplomes i de l’índex del preu de les gales de graduació. Fa un parell de mesos, vam haver de passar per l’hospital amb les nenes. Dues hores després, sortíem d’allà amb la revisió de torn feta i un diploma de nena valenta sota el braç, un diploma que se suma al de petit grumet que els van donar a un ferri que vam agafar fa uns dies i a l’enorme quantitat de diplomes que han acumulat per mèrits diversos en un munt de matèries al llarg dels darrers set i cinc anys. Entre els més preuats, òbviament, destaquen els diplomes obtinguts a la graduació de l’escola bressol, a la de maternal i a les gales que seguiran al final de la primera ensenyança, de la segona, del batxillerat o l’FP i, potser, de la universitat. Togues, birrets i diplomes. I, assegut a les escales un pare que despotrica a la seva columna setmanal de tanta gala i diploma innecessaris però que és el primer a guardar tots aquests diplomes ben endreçadets i a fer un reportatge fotogràfic de tots i cadascun dels detalls de cada cerimònia. Pura contradicció. Però també ambivalència. Perquè fins ara només havia mirat les generacions de sota. Si mirem les de sobre, de diplomes i d’anys d’estudi n’hi havia ben pocs. I, des d’aquesta perspectiva, no puc evitar mirar-me totes aquestes graduacions com una celebració col·lectiva del dret a l’educació.