Apropament continu (I)

En aquest article com en els precedents no és pas qüestió de filantropia sinó de dret, i així hospitalitat significa el dret d’un estranger a no ser tractat hostilment en arribar al territori d’un altre. Aquest pot rebutjar-lo si això no implica la seva ruïna, però no pot tractar-lo hostilment mentre es comporti pacíficament. No hi ha cap dret d’hoste que l’estranger pugui invocar –per a tal cosa seria necessari un contracte especialment benèfic per hostatjar-lo durant cert temps– sinó un dret de visita que correspon a tots els homes: el de presentar-se en societat en virtut del dret de possessió comuna de la superfície de la Terra sobre la qual, essent esfèrica, els homes no poden pas dispersar-se fins a l’infinit, sinó que finalment han de tolerar-se mútuament, sense que originàriament ningú tingui més dret que un altre a estar en un determinat lloc de la Terra... Per tant, la inhospitalitat de les costes pel robatori de vaixells en els mars propers... o la dels deserts, on la proximitat de tribus nòmades es considera un dret per saquejar-les, és contrària al dret natural... Si ara es considera la conducta inhospitalària dels estats civilitzats (els comerciants) del nostre continent, fa esglaiar la injustícia que mostren en visitar països i pobles estrangers (que per a ells és el mateix que conquerir-los)... Tot això dut a terme per potències que presumeixen de pietat i que, mentre beuen la injustícia com si fos aigua, pretenen que se les tingui per escollides en ortodòxia. Ara bé, atès que la comunitat entre els pobles de la Terra s’ha incrementat i ha avançat tant que la violació del dret en un indret de la Terra és sentit arreu, resulta que la idea d’un dret cosmopolita no és cap mena de representació fantàstica i excèntrica, sinó un complement necessari del còdex no escrit del dret polític i del dret de gents amb vista al dret públic dels homes en general i, per tant, a la pau perpètua, vers la qual, només sota aquesta condició, hom pot vantar-se de trobar-se en un apropament continu.

Apropament continu. Han passat anys i encara som en aquest apropament continu. Ara, però, ja no ens en vantem. Immanuel Kant va escriure aquest fragment de La pau perpètua el 1795.