No, i punt

“Però, què ha estat de les dones normals? Les femenines sense traumes psíquics ni ressentiments antimasclistes?” (Mascle hetero); “Tal és el poder de manipulació d’aquest col·lectiu que es tergiversa una acció d’una persona beguda per tal de convertir-la en un ‘atac masclista’ i portar-ho al seu territori, on saben que guanyaran gràcies a les hordes de fanàtics que porten darrere seu” (Mascle blanc heterosexual = dimoni); “Tot se n’ha anat en orris a partir dels anys 1960, quan varen aparèixer els primers moviments feministes” (Tramvia blau). Aquests són els comentaris d’alguns conciutadans nostres expressats dilluns passat al Diari comentant la notícia que informava que un jove begut havia destrossat la taula que Stop Violències havia muntat a la Festa del Roser d’Ordino després d’insultar reiteradament les persones que se n’encar­regaven.

Tenim dos mascles (individus animals que produeixen espermatozous). El primer parla de dones (bé, diu “femenines”, però som prou intel·ligents per a entendre’l) “normals” i, pel que em sembla, considera que les dones que ens tanquem de cames quan no ens ve de gust som, com a mínim, anormals i necessitem psicòlegs. El segon, a més de veure’s en l’obligació de dir-nos que és hetero com el primer (a qui li importa?), també la té d’informar-nos que és blanc (racista?), i exonera l’agressor perquè anava pet (borratxos al volant, que ara mamar serà un atenuant!). De tots, però, em quedo amb el Tramvia blau, que em té robat el cor perquè té tota la raó: sí, senyor, a la societat patriarcal, a l’home dominador que tenia la dona esclava, a l’orangutan prepotent, a l’amo dels seus collons, se li va començar a assecar la mamella amb els primers moviments feministes (força anteriors als anys seixanta); sí, senyor, se us en va anar tot en orris, d’aquí plora la criatura.

I, tot i adonar-se’n, molts homes no han sabut reaccionar. A Ordino vam passar amb un ensurt, però dissabte són els Sanfermines, venim de la sentència de la Manada i tenim Nagore Laffage a la memòria, assassinada a Pamplona ara farà deu anys per haver dit que no. Recordem-ho el dia 7 amb un jersei negre arrapat als nostres cossos i amb la mirada alta. No, i punt. Prou violències!