Apropament continu (i II)

Es pot parlar d’apropament continu en la reunió de la UE a Brussel·les del mes passat? L’explícita frenada de la reforma de l’eurozona, proposada per França i acceptada d’amagatotis per Alemanya, ha apropat l’acord migratori? Quin acord, però, i entre qui? Ara surt la lletra petita de les definicions als partits alemanys que governen i a la Comissió europea. Què vol dir la “ficció de no entrada”? Què s’amaga sota l’expressió “centres de trànsit” (Transitzentren) o “centres d’amarra” (Ankerzentren) a la frontera amb Àustria? Què seran i on els “centres de protecció” (Schutzzentren) en països extracomunitaris?...

Una vegada més en la UE “parturient montes, nascetur ridiculus mus”, “pariran les muntanyes i naixerà un esquifit ratolí”, molt soroll i poques nous, ineficàcia,...com s’esplaiava Mn. Mas en la traducció de la Carta als Pisons d’Horaci al seminari de la Seu. Ja fa un parell d’anys Merkel s’exclamà a Bratislava –i no cal traducció-: “Wir sind in einer kritischen Situation”. Encara hi som, però ara anem a les palpentes. No hi havia un acord europeu per repartir els immigrants? Ha guanyat la línia dura de l’eix Munic - Viena - Roma? Europa va perduda en la seva “crisi existencial”, crea ciutadans desafectes amb els valors i ideals comuns, es reclou i s’esgota en el dia a dia, apagant focs, i com en la síndrome del jugador de rugbi, sempre pit endavant i pilota enrere... Enrere cap als anys 30. “Torna el nazisme”, escriu amb encert el sociòleg i europeista Manuel Castells a La Vanguardia. Les anàlisis que es fan a Europa de la política contemporània es malmeten en part per una cautela i precaució de vocabulari i de lèxic. Avui a Europa, per explicar i analitzar on som, paraules i conceptes com “nazisme” i “feixisme” són tabús. Fem servir i parlem d’extrema dreta, ultradreta, populisme, il·liberalisme, dreta xenòfoba, dreta radical, dreta alternativa (atenció amb Steve Bannon i els seus viatges a Roma)... I, en un apropament continu, com taca d’oli sobre el mapa, cada vegada l’amenaça del feixisme és més gran i es pot tornar a desintegrar el somni d’Europa. Com bé sabeu, ja no és solució dur una parca de Zara amb el missatge: “I really don’t care. Do you?”.

Bon estiu!