Benvolgut Sr. Rubio

Fa temps que em vaga la idea d’escriure-li unes línies, però la gota que ha fet vessar el got i que m’ha dut a adreçar-li aquesta nota és el seu darrer article. Més d’un cop el seu Foc i lloc dels diumenges m’ha molestat, no tant per l’estil, que personalment m’agrada, sinó pel contingut, farcit d’insinuacions que vivim en la dictadura del consumisme i l’opulència o que som víctimes de la despersonalització a què ens aboquen la vida moderna i les xarxes socials. És evident que tothom pot defensar les seves idees, però senyor articulista, potser ha oblidat que Andorra és un país bàsicament turístic, i que, a banda de l’esquí, vivim del comerç i les finances? O pretén que imitem el seu admirat Thoreau i ens instal·lem al llac d’Engolasters, que seria el nostre Walden, i allà ens dediquem a la vida bucòlica? No em crec que sigui vostè tan il·lús com per creure que encara es pot recuperar l’època dels pastors poetes, i no em tregui l’exemple de l’Arnau Pérez-Orobitg, que és purament anecdòtic i aquí no el coneix ningú.

El seu darrer article, Luxe i mort al Mediterrani, em va molestar especialment. Què és el que pretén? Fa referència als qui es juguen la vida en creuar el Mediterrani per arribar a Europa i sembla que vulgui criticar tots els que tenim una casa vora el mar, encara que no sigui necessàriament luxosa. Digui’m, quin mal hi ha si ens agrada passar uns dies de descans a la costa? O només vol que ens sentim culpables perquè ens ho hem muntat bé, a la vida? Síria, si és que només parla dels refugiats sirians, queda molt lluny i nosaltres no hi tenim res a veure. Segur que ara em rebatrà dient que només vol que en siguem conscients i que així pressionem els nostres governants, però miri, jo la consciència la tinc ben tranquil·la perquè cada any faig una donació a Càritas o Unicef –ara no recordo exactament a quina de les dues– i compro el calendari solidari de Muntanyecs per l’Himàlaia. I més coses. I ho sento molt per vostè, però els governants europeus seguiran fent el que els roti independentment del que diguem des d’Andorra, i per descomptat, independentment del que pugui dir un articulista menor amb ínfules d’escriptor. Faci el favor, Sr. Rubio, per què no tria temes més amables per a una columna de diumenge?