El mar i el parlamentarisme

L’estiu és un temps, però també un espai. Als nascuts entre muntanyes, l’estiu és el mar, l’espai complementari. Baixar de l’obligació al lleure, de la rutina a la novetat, del deure al desig... L’àmbit metafòric del mar i... badar. Ningú com els poetes per dir-ho: “El mar és ple, però jo em passo dies omplint-lo de mirada”, com Joan Vinyoli des de Begur. Abans havíem passat per Salamanca, uns dies d’homenatge al VIII centenari de la creació de la seva Universitat, de l’Estudi General, des de les escoles catedralícies per part d’Alfons IX, l’últim rei de Lleó l’any 1218. Allí vaig aprendre de lletra i ho vàrem celebrar amb mestres, amics i companys. No vam parlar del mar, però sí de Catalunya i Espanya, del regne de Lleó abans de passar a Castella i de l’Andorra d’aquells anys entre les Concòrdies i els Pareatges. Els amics estan contents perquè la Unesco ha inclòs les Corts de Lleó de 1188, convocades per un Alfons IX de 17 anys al claustre de San Isidoro, i els seus Decrets en el registre Memòria del Món, com el testimoni documental més antic del sistema parlamentari europeu, en ser les primeres Corts representatives d’Europa i del món. “Dió la voz al pueblo”, em diuen. Tot un orgull. Lleó no era Castella i ha plogut molt des d’aleshores. I ara encara plou en la unió d’Espanya amb Castella.

I mira per on. Arribo a casa i la tenaç SAC em fa saber que la Universitat Catalana d’Estiu a Prada celebra enguany els seus 50 anys, filla també –suposo– del maig del 68. El tema de la Diada andorrana escollit per a tractar el proper 18 d’agost serà El parlamentarisme andorrà. Una bona qüestió i un bon motiu. Des de la història, com a pòrtic i pròleg del VI centenari de la creació del Consell de la Terra, Consell de la Vall o Consell de Vint-i-quatre, com l’anomena Antoni Fiter i Rossell. I també des dels reptes d’avui del Consell General, quan el valor de qualsevol democràcia es mesura per la vitalitat del seu Parlament i quan, paradoxalment, tots els parlaments tenen grans dificultats per a continuar sent el nucli de l’esfera pública de la política davant dels governs, deixant de ser el lloc central i l’autèntica caixa de ressonància de les inquietuds i aspiracions ciutadanes.