Article d'estiu de l'opinador suplent

El món comunicatiu andorrà és diferent en molts aspectes. Un d’aquests són els articles d’opinió. Jo només conec els interiors d’aquesta capçalera, però crec que en les altres dues del país succeeix una cosa similar. Els mitjans escrits són plurals a l’hora d’encabir en les seves pàgines opinadors de tots els arcs ideològics que tenen llibertat dins d’unes regles de civisme i d’educació d’escriure el que considerin oportú sobre el que considerin oportú. Però arriben l’estiu i altres vacances i és quan alguns opinadors decideixen prescindir del que jo considero un privilegi i posen el seu espai habitual d’opinió també de vacances. És aquí quan s’obre la porta a opinar a ciutadans que no ho fan habitualment. En el cas del Diari sol ser algun redactor que té ganes de dir la seva i si no es troba algun voluntari, se’n convida algun a fer-ho sí o sí. Això últim, s’ha d’admetre, passa molt poc. Avui m’ha tocat a mi, en aquest cas per ser l’única persona disponible. En època estival i sobretot a l’agost i en cap de setmana les redaccions dels diaris són un desert. Diuen que opinar és fàcil i que tothom en té d’opinió, i si ets un tertulià o un cunyat ho podràs fer sobretot sense tenir cap idea del que dius i canviant de parer sobre la mateixa sense posar-te vermell.

El cervell comença a treballar en recerca d’una qüestió d’interès de la qual opinar. En surten de temes. De locals: el ridícul del Govern amb The Cloud, les decisions sobre la reforma sanitària que difícilment veuran la llum, els pactes antinatura del PS i liberals, les declaracions populistes i demagògiques de certs polítics de tots els colors, la impunitat a l’hora d’actuar d’algunes famílies. I de forans: la repressió espanyola contra els independentistes, el retorn del feixisme al país veí del sud i a molts de la resta d’Europa, violadors que estan al carrer però que entren a presó per robar unes ulleres, la injustícia amb què Europa tracta els refugiats i els migrants econòmics, les guerres a Síria i al Iemen. Però hi ha dies que el cervell i l’esperit no estan per opinar. I no perquè necessitis un descans per vacances. Sinó perquè has viscut en primera persona com de cruel pot ser la vida i com pot deixar-te un buit que penses que mai podràs omplir.