Foc i lloc
El poc esperat retorn de l'opinador d'estiu
D’independentistes, monarques, bons espanyols i, com passava per aquí, també del nou ambaixador Àngel Ros
I aquí ens trobem un altre cop. L’opinador d’estiu torna per cobrir la baixa del titular, que deu estar gaudint d’unes merescudes vacances. No són com les del rei d’Espanya, no les de l’emèrit, que aquest ja està jubilat i pot anar lliurement de campamentos pagats, sinó les del preparat, que les fa el 23 de desembre i el 25 del mateix mes. Treballa aquell dia de l’any, la nit de Nadal, en la qual surt per televisió per desitjar als espanyols felicitat i prosperitat. Enguany per culpa del procés i els maleïts independentistes n’ha treballat dos. El 3 d’octubre, la tarda que va sortir a amenaçar els més de dos milions de persones que van votar al referèndum d’autodeterminació de Catalunya i que no va recordar el miler de ferits que va deixar la guàrdia civil i la policia nacional esperonats per l’¡A por ellos! i el PP. Ara els espanyols de bé als independentistes els diuen lazis o, pitjor encara, directament nazis amb una banalització de la barbàrie que fa esfereir. Això sí, mai sentiràs un espanyol de bé dir fatxa a un independentista perquè el dictador Franco i els seus seguidors, que encara manen –i molt– eren i són espanyols de bé. I fatxes, evidentment.
I ara que el lazi s’ha desfogat, parlaré d’un personatge al qual se li estan acabant les vacances i a qui en breu li toca mudança. De Lleida a Andorra. De la plana al Pirineu, on segur que de jove va fer alguna excursió a comprar tabac i sucre. Parlo de l’Àngel Ros, el nou ambaixador del Regne d’Espanya al Principat d’Andorra. No sé com encaixarà l’alcalde de Lleida durant 14 anys i supervivent al PSC (ha passat per tots els estats d’aquell partit que fa alguns anys era d’esquerres, catalanista i defensava l’autodeterminació dels pobles) en el seu càrrec diplomàtic, del qual deu haver tret un màster estil PP (espa-nyols de bé, però no tant com els de Ciudadanos), ja que la carrera diplomàtica no l’ha vist en la seva vida. Els periodistes que l’han tractat a Lleida coneixen bé la manera d’actuar del senyor Ros. No sé si com a ambaixador li han dit, com acostumava a fer, que no pot o no hauria de poder enviar la seva guàrdia pretoriana a donar el toc al periodista de torn quan una informació no li agrada. Amb el gendre col·locat ara a la subdelegació del govern espanyol a Lleida, em sembla que de l’ambaixada tampoc en podrà fer una agència de col·locació. O sí.