Viure paga la pena

El món és tan gran i hi ha tants fanàtics que cada dia hi ha atemptats. De la majoria, ni ens n’assabentem; d’alguns, en tenim notícia, i uns pocs ens indignen i ens fan basarda, com més s’acosten a casa més. Demà fa un any de l’atemptat a la Rambla de Barcelona i se’ns torna a posar la pell de gallina i el cap ens torna a bar­rinar sobre la por, sobre la histèria, sobre la mort... Per això penso que és un bon dia per a recordar totes aquelles coses per les quals paga la pena viure:

Una violeta en un racó de bosc, un rossinyol ocult a la pinassa, un rovelló amarat de molsa, una gla que lluita per arrelar, la brisa del mar (al rostre), la serenalla que s’amaga, els núvols dibuixats al cel, la mà oberta d’un amic, una rosa roja que esclata, la lentitud del cargol, el mirall que em mira, la roba que m’arrapa... L’olor de terra molla, la fragància de l’herba acabada de segar, l’aroma d’un cafè, la dolçor del fum d’un cigar­ret, la flaire de la mimosa, respirar el sofregit i l’aire salat de la mar i l’aire fresc dels pins, el perfum de la roba, el perfum d’un cos relaxat (després de fer l’amor), l’exhalació de net, la fragància melosa d’una xocolata desfeta, ben calenta... Un whisky amb gel, els teus petons, les patates fregides (i els ous ferrats), un negre envellit pels anys, un cava per esmorzar, el primer ros del dia, el rap al forn, la regalèssia sucada en sidral, l’aigua pura que raja, la cervesa fresca (de qualsevol bar), el pa encara calent... El tacte del cotó, la pell d’un bebè, el pèl d’un cadell manyac, les plomes d’un ocell lliure, la suavitat d’un paper en blanc, la fredor dels vidres, la llana d’una troca vella, les carícies d’algú (quan no les esperes), l’aigua que em recorre el cos sota la dutxa... La remor de les fulles del bosc, el cant del merlot, el silenci del mar, el miol dels gats, les nits de gener, les passes d’un amic, les hores del campanar, el fregar dels llençols les nits de tardor, la pluja incessant de les nits d’hivern, el soroll de l’aigua que corre, el xiulet d’algú despistat, el telèfon que comunica, el cant de la tramuntana... Les pintures de Van Gogh, els cal·ligrames de Papasseit, el teatre de Lorca, les cançons d’en Llach (o d’en Serrat)...