Bèsties

Sempre he estat poruc de mena. Pors simples, pors més elaborades, pors irracionals i pors més controlades, que acabes arraconant i ignorant per poder tirar endavant. Durant els darrers cinc anys he estrenat dues pors noves de trinca, dues pors atàviques però noves per a mi: por a l’os, por al tauró. Totes dues bèsties m’agraden i la por que em generen en cap cas m’immobilitza o m’impedeix fer dues de les activitats que em resulten més plaents. El problema no és aquest: el que m’empre-nya és que d’uns anys ençà soc incapaç d’anar a fer muntanya o a nedar una bona estona allunyat de la costa sense estar alerta a si apareix la bèstia. La por, la bèstia, la consciència d’ella m’han robat el dret a nedar i a passejar per la muntanya despreocupadament.

Llegint la premsa un dia qualsevol, penso en les meves pors i em sento ridícul. Al cap i a la fi, tinc por a dos animals que és molt improbable que m’acabin atacant, dels quals soc a prop només unes hores al cap de l’any, que no han atacat mai ningú a qui conegui… Imagino aleshores què seria viure envoltat d’ossos tot el dia: a casa, al carrer, al transport públic, a la feina, fent una copa a la nit, quan surts a córrer al matí, quan tornes a casa després del teatre. La dificultat per detectar quins són feres ferotges i quins no m’atacaran. Imagino com ha de ser això que t’agradin els ossos, que t’agradi passar estones amb ells, però sabent que una gran part dels teus coneguts i tu mateix teniu marques al cos de més d’una urpada, que cada any a la teva ciutat hi ha algun mort per atac d’os, que fins i tot l’os amb qui més et coneixes deixa anar les urpes quan té un rampell. M’imagino ser una dona. I no sé com ho aguanten. Soc poruc de mena i de ser dona, estic convençut que viuria paralitzat. No és el cas de les dones que m’envolten, dones fortes, dones valentes però a les quals les bèsties que convivim amb elles cada dia els hem tret el dret a viure de manera despreocupada. No unes hores a l’any, sinó tot el dia, tota la vida. I ens sembla un preu mínim, perquè no les han violat, perquè no les han matat. Però imagineu-vos-ho: no poder viure de manera despreocupada. És un preu altíssim. El preu a pagar per viure envoltades de bèsties.