Deures de vacances (i III)

L’estiu camina amb pas decidit cap al seu final. Avui toca, doncs, l’últim deure de vacances. Com havia anunciat amb anterioritat, després de la història parlarem de les matemàtiques. Matemàtiques aplicades a les nostres realitats electorals, que susciten força debats i controvèrsies. Així, els últims mesos, s’han succeït nombroses anàlisis que fan de tots nosaltres uns experts en aquest àmbit, i de ben segur aquesta nova perícia es podrà expressar els pròxims mesos, cap al desembre o el març de l’any que ve.

En efecte, ens toca resoldre la mare dels enigmes del món matemàtic: com actuar amb l’objectiu que el sistema electoral faci emergir una majoria suficient per a poder governar en unes condicions idònies, davant d’una multitud de candidatures. El nostre escrutini, fonamentat en una part important en el par­roquialisme, complica, si no impossibilita, la resolució d’aquesta equació. No és arriscat avançar que si algú articula una solució sòlida i vàlida, haurà de ser mereixedor de la medalla Fields.

D’aquí a poc, s’exposaran diferents propostes destinades a resoldre aquesta incògnita. Proposicions que, de ben cert, aniran de la més raonable a la més utòpica. Ara bé, no oblidem que algunes grans descobertes deriven d’unes intuïcions fulgurants a les quals ningú donava crèdit. Qui hauria pogut imaginar que la poma de Newton donés lloc a una teoria científica tan elaborada que, encara avui, és mereixedora de nombrosos articles científics? Però també podem tenir el dubte de trobar-nos davant d’un d’aquests problemes, que no es pot resoldre de cap manera, tal com la quadratura del cercle.

Per cert, nombrosos avanços tecnològics troben el seu fonament en uns exercicis de matemàtiques pures i tenen aleshores una incidència en la vida de cada dia. No dubtem que, per la nostra realitat electoral, ens trobem en les mateixes circumstàncies. Els que sabran resoldre l’equació també incidiran directament, els pròxims quatre anys, en el nostre dia a dia.

Així, tanquem aquests deures de vacances que tenien com a única i senzilla finalitat distreure tant el lector que gaudeix del seu merescut descans anual com qui ha continuat treballant durant aquest període de temps.